Nombres 11, 25-29: En aquells dies, el Senyor baixà en el núvol i parlava amb Moisès. Llavors prengué de l'Esperit que Moisès tenia i el donà als setanta ancians. Quan l'Esperit es posà damunt d'ells entraren en estat d'exaltació profètica i no paraven.
En el campament havien quedat dos homes, Eldad i Medad, inscrits entre els setanta però que no s'havien presentat davant el tabernacle. L'Esperit també es posà damunt d'ells i, allà mateix, al campament, entraren en aquell estat d'exaltació profètica. Un jove anà corrents a fer-ho saber a Moisès. Josuè, fill de Nun, que des de jove era l’ajudant de Moisès, digué: «Moisès, senyor meu, prohibiu-los-ho». Però Moisès li respongué: «Estàs gelós per mi?Tant de bo que tot el poble del Senyor tingués el do de profecia, i que el Senyor els donés a tots el seu Esperit! »
Salm responsorial 18: Els preceptes del Senyor omplen el cor de goig
És perfecta la llei del Senyor, i l’ànima hi descansa; és ferm el que el Senyor disposa, dóna seny als ignorants. R
Venerar el Senyor és cosa santa, es manté per sempre; els determinis del Senyor són ben presos, tots són justíssims. R
El servent vostre està prompte a guardar-los amatent; però, ¿qui s’dona de les pròpies errades? Disculpeu el que em passa inadvertit. R
Preserveu-me, Senyor, de l’orgull, que no s'apoderi de mi; així
seré irreprensible i net d'una gran culpa. R
Epístola de Sant Jaume 5, 1-6: Ara us parlo a vosaltres, els qui sou rics. Ploreu desconsoladament per les desgràcies que us cauran al damunt. Les vostres riqueses s'han podrit, s'han arnat els vostres vestits, s'han rovellat el vostre or i la vostra plata, i el seu rovell serà el vostre acusador i us devorarà les carns. Heu amuntegat riqueses precisament aquests dies, que són els darrers. El jornal que heu escatimat als qui han segat els vostres camps clama contra vosaltres, i el crit dels segadors ha arribat a les orelles del Senyor de l’univers. Heu viscut aquí a la terra una vida de delícies i plaers, us heu engreixat com el bestiar, ara que és el dia de Ia matança. Heu condemnat el just, I'heu assassinat i ell no s’ha resistit.
Marc 9, 38-43.45.47-48: En aquell temps, Joan digué a Jesús:
«Mestre, n'hem vist un que es valia del vostre nom, per treure dimonis
i li dèiem que no ho fes més, perquè no és
dels qui vénen amb nosaltres». Jesús respongué:
«Deixeu-lo fer. Ningú que en nom meu faci miracles,
no podrà després malparlar de mi. Qui no és contra
nosaltres, és amb nosaltres. Tothom qui us doni un vas d'aigua pel
meu nom, perquè sou de Crist, us dic amb tota veritat que no quedarà
sense recompensa.
Però a aquell que allunya de mi un d'aquests petits que tenen
fe, valdria més que el tiressin al mar amb una mola d'ase lligada
al coll. Si la teva mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més
que entris a la vida sense mà, i no que vagis amb totes dues mans
a l’infern, al foc que no s'apaga. Si el teu peu et fa caure en pecat,
talla-te'l. Val més que entris a la vida sense peu, i no que
siguis llençat amb tots dos peus a l’infem. I si el teu ull et fa
caure en pecat, treu-te'l. Val més que entris al Regne de Déu
amb un sol ull, i no que siguis llençat amb tots dos ulls a l'infern,
on el corc no mor mai i el foc no s’apaga».
? Benvolguts. El TEMA de les lectures d’avui ens diu que tothom
qui fa el bé, que viu segons la caritat, és de Crist, té
l’Esperit de Crist en el seu interior, encara que no ho sàpiga.
Dit d’una altra manera: l’Esperit de Déu s’ha vessat per tota la
humanitat, si bé d’una forma especial el trobem en l’Església,
que és el Cos de Crist a la terra.
TRACTAMENT EN LES LECTURES:
En la primera lectura ens trobem com el Poble d’Israel que peregrina
en el desert participa tot ell de l'Esperit que mou a Moisès : l’autèntic
guia és Déu, no pas Moisès.
També a l'Evangeli Jesús obre la porta a l’actuació
de l'Esperit en homes i dones que no són del seu grup : " tothom
qui us doni un vas d’aigua pel meu nom, perquè sou de Crist, us
dic amb tota veritat que no quedarà sense recompensa. "
Però hi ha uns impediments humans a l’acció de l'Esperit.
L'Esperit pot actuar quan nosaltres ens hi obrim i evitem els obstacles
:
- a la carta de Jaume, l’apòstol denuncia la riquesa
com un factor d’idolatria i d’egoisme ;
- també Jesús reconeix que cal preservar-se
del mal, lluitar-hi amb fermesa, per tal que l'Esperit actuï.
APLICACIONS A LA NOSTRA REALITAT:
Aquests dies (setembre del 91) els mitjans de comunicació s’han fet ressò àmpliament de les paraules del Papa sobre la situació religiosa i moral de la societat espanyola. Sense entrar en la polèmica, sí que cal dir que els cristians ens hi hem de situar d’una forma correcta, encertada. I les lectures d’avui ens hi poden ajudar :
- per un costat, hem de lluitar contra tot allò que
allunya els homes e l’amor, de la veritat : el consumisme, l’hedonisme,
el subjectivisme extrem, el materialisme. La lluita ha de ser noble, feta
des de l’amor i no des del ressentiment. I l’eina principal és el
testimoni, senzill i clar ; la paraula justa i clara, ben dita, ferma ;
- per un altre costat, no hem de reservar per als cristians
el monopoli de les virtuts i de l’humanisme. Hem de reconèixer en
altres grups, en altres religions ... la seva defensa de la justícia.
Cal que ens unim a ells per tal de fer un món de germans. I això
cal que ho fem sense por de perdre-hi res. L’Esperit de Déu s’escampa
arreu, i arreu l’hem de reconèixer ;
- finalment, els cristians no podem estafar al nostre món
el seu destí transcendent. Hem de parlar de Déu, del destí
diví de tot l’univers. La nostra ètica no és únicament
un humanisme, sinó una crida a l’home a conformar-se a la realitat
divina a la que està cridat.
COM FER AIXÒ?
Ja ho he anat dient, però cal insistir :
- en primer lloc, a través del testimoni sincer i autèntic,
personal i comunitari;
- en segon lloc, a través del diàleg profund
i respectuós; unint-nos a tots els qui volen una transformació
el món envers la Pau i la Justícia.
- en tercer lloc, a través de la denúncia, valenta
i feta des de l’amor ;
- finalment, a través de la pregària.
Demanem a Déu que ens ajudi, que ens il.lumini perquè
siguem allò que se’ns va demanar : " sal de la terra i llum del
món " .