. Estola verda
. Oracions pròpies. Glòria i Credo
. Prefaci Dominical i Pregària Eucarística IV

Ezequiel 18, 25-28: Ezequiel reconeix la salvació més enllà de la mort per a tots els qui s'hagin convertit i hagin obrat bé
Salm Responsorial: "Recordeu-vos, Senyor, de la vostra pietat"
Filipencs 2, 1-11: Crida a viure en l'amor i en la unitat. Cal tenir els mateixos sentiments: himne cristològic (Kènosi)
Mateu 21, 28-32: Paràbola dels dos fills (l'un que diu que sí però després no ho fa, l'altre que diu que no però després ho fa) Conclusió: "Els publicans i les dones de mala vida us passaran al davant perquè han cregut"
 

1.  BENVOLGUTS, SI EL DIUMENGE ANTERIOR PARLAVEM DE LA JUSTICIA DE DÉU, DE COM ELL SE SITUA DAVANT DE CADASCUN DE NOSALTRES, AVUI ENS TROBEM AMB L'EVANGELI QUE ENS DESCRIU LES DUES MANERES COM NOSALTRES ENS SITUEM DAVANT D'ELL.

2. CERTAMENT, ENS PODEM SENTIR MOLT IDENTIFICATS AMB EL FILL QUE D'ENTRADA SEMPRE DIU QUE SI, ENCARA QUE DESPRÉS, PER DESCONEIXEMENT DE SI MATEIX, PER MANDRA O ,ENCARA PITJOR, PER FALTA D'AMOR NO COMPLEIX:

 - QUANTES VEGADES EL NOSTRE CRISTIANISME NO PASSA DE SER UNA FE DE PARAULES, DE RITUS, DE GESTOS EXTERIORS, ... PERO QUE NO ELS REFLEXIONEM, QUE NO SON COHERENTS AMB EL CONJUNT DE LA NOSTRA VIDA. QUE NO CALEN DINTRE DEL NOSTRE COR. I, CONSEGÜENTMENT NO ARRIBEN A TRANSFORMAR-NOS DE DEBO;
 
- QUANTES VEGADES ENS HEM PROPOSAT CANVIAR, SUPRIMIR ALGUN DELS NOSTRES DEFECTES, I NO HO HEM ACONSEGUIT: (RECORDO L'ANY DE NOVICIAT, QUE COM MÉS EM PROPOSAVA CORREGIR UN DEFECTE MÉS SE M'ACCENTUAVA!) FINS QUE LA MANDRA, LA FLAQUESA EM VA FER TIRAR LA TOVALLOLA. I AQUI ESTIC!

- QUANTES VEGADES ENTREVEIEM EL QUE HAURIEM DE FER, PERO ENS FALTA FE, AMOR, ESPERIT DE PREGARIA PER AFINAR, PER SER MÉS AGUTS.

3.  JA HO VEIEU, ENS PODEM IDENTIFICAR AMB EL PRIMER FILL PERFECTAMENT. PERO POTSER TOT ÉS DOLENT EN LA NOSTRA VIDA? NO ENS PODEM IDENTIFICAR AMB EL SEGON FILL? DONCS TAMBÉ! TAMBÉ NOSALTRES HEM FET MOLTES COSES PER AMOR A DÉU. ENCARA QUE D'ENTRADA NO ENS HO ESPERAVEM, NO ENS HO ACABAVEM DE CREURE. TAMBÉ EN EL NOSTRE COR HA GERMINAT EL GRA DE MOSTASSA QUE DÉU UN DIA VA DIPOSITAR:

- ÉS LA MOSTASSA DE LA FE, D'AQUELL MOVIMENT INTERN QUE ENS MOU A ESPERAR MÉS DE DÉU QUE DE NOSALTRES MATEIXOS. UNA FE QUE PORTA EZEQUIEL A AFIRMAR, EN UN MOMENT EN QUE LA CREENÇA EN LA VIDA MÉS ENLLA DE LA MORT NO ERA GENS ESTESA ENTRE ELS JUEUS, QUE DÉU RECOMPENSARA ELS JUSTOS, ELS QUI VIUEN SEGONS EL SEU AMOR;

- ÉS LA MOSTASSA DEL VIURE-PER-ALS-ALTRES, DEL FER-SE SOLIDARIS AMB ELS QUI MÉS SOFREIXEN. DE SER CAPAÇOS D'ABANDONAR LES NOSTRES "SEGURETATS" PER POSAR-NOS
AL COSTAT D'AQUELLS QUI ENS NECESSITEN. COM JESUS VA ABANDONAR ELS PRIVILEGIS DE LA SEVA DIVINITAT PER SALVAR LES NOSTRES VIDES, MARCADES PEL PECAT, COM ENS RECORDA L'HIMNE ALS FILIPENCS. SI, TAMBÉ NOSALTRES ENS HEM HAGUT DE "RE-BAIXAR" MOLT   SOVINT. HEM HAGUT DE COMPRENDRE FORMES DE PENSAR MOLT DIFERENTS A LA NOSTRA, I FORMES D'ACTUAR. POTSER DINS, FINS I TOT, DEL PROPI AMBIT FAMILIAR. HEM HAGUT DE RENUNCIAR A PART DEL NOSTRE TEMPS, DEL NOSTRE BENESTAR, DE LA NOSTRA VIDA PELS ALTRES.

4. BENVOLGUTS, TOTS TENIM UNA MICA DELS DOS FILLS. TOTS ENS HEM REFIAT A VEGADES MASSA DEL PARE I TOTS HEM SABUT TAMBÉ RESPONDRE EN OCASIONS.  ÉS CERT QUE, SI REFLEXIONEM, ÉS POSSIBLE QUE DESCOBRIM QUE UNA DE LES DUES TENDENCIES DOMINA SOBRE L'ALTRA. TAMPOC NO ENS ESTRANYI SI VEIEM QUE ÉS L'ACTITUD PASSIVA LA QUE PREDOMINA: AIXO SERA UN BON SIMPTOMA, PRIMER PERQUE DEU SER VERITAT (MAI NO RESPONDREM SUFICIENTMENT A L'AMOR INFINIT DE DÉU) I SEGON PERQUE INDICA QUE ENCARA SOM SINCERS AMB NOSALTRES MATEIXOS I HUMILS.

5.  EL QUE ENS CAL ÉS DEMANAR SEMPRE LA GRACIA DE DÉU, EL SEU AJUT, I CONFIAR-HI PLENAMENT. I SI VEIEM QUE NI AIXI, QUE "GENIO Y FIGURA HASTA LA SEPULTURA", NO DEIXEM MAI D'AGRAIR-LI TOT EL QUE FA PER NOSALTRES I LA BONDAT QUE MANIFESTA EN LA CREU DE JESUS, A TRAVÉS DE LA QUAL OBRE ELS SEUS BRAÇOS A TOTS ELS QUI ES RECONEIXEN PECADORS I ELS OBRE LES PORTES DEL REGNE DEL CEL.

6. I PODEM APRENDRE MOLT DELS QUI TOTHOM CONSIDERA PECADORS, DELS QUI SON OBERTAMENT O SUBTILMENT MENYSPREATS, PERO MANTENEN EN EL SEU COR EL GRA DE MOSTASSA DE LA FE I DE L'AMOR. UNA FE I UN AMOR QUE NO REBEN DELS HOMES SINO DIRECTAMENT DE DÉU.

7.  AVUI, PER ACABAR, US VOLDRIA EXPLICAR UN CONTE QUE EXPRESSA LA CONTRADICCIO QUE HI HA DINS DE NOSALTRES FINS QUE NO ENS ARRIBEM A CONEIXER:  "EL MAUSSITUS"

8.  BENVOLGUTS, DÉU ENS CRIDA A PORTAR LA SEVA JUSTICIA I EL SEU AMOR A TOTA LA TERRA. ENS CAL ABANS, PERO, CONEIXER-NOS BÉ I CONFIAR EN DÉU I NO PAS EN NOSALTRES. QUE EL SEU ESPERIT, QUE PENETRA TOTES LES COSES ENS HI AJUDI.