Èxode 32, 7-11.13-14:

En aquells dies, el Senyor digué a Moisès: «Vés, baixa a la plana: s'ha pervertit el teu poble, que tu havies fet pujar de la terra d'Egipte. De seguida s'han desviat del camí que jo els havia prescrit. S'han fet un vedell de fosa i l'han adorat, li han sacrificat víctimes i diuen: "Poble d'lsrael, aquí tens els teus déus, els qui t'han fet sortir d'Egipte”» Per això el Senyor digué a Moisès: «Veig que aquest poble és rebel al jou. Deixa'm que s’inflami la meva indignació, i no en deixaré rastre. Després et convertiré en un gran poble».
Però Moisès apaivagava el Senyor, el seu Déu, i li deia: «Senyor, ¿per què s'encén el vostre enuig contra el vostre poble, que havíeu fet sortir de la terra d'Egipte amb gran poder i amb mà forta? Recordeu-vos d'Abraham, d'lsahac i d'lsrael, els vostres servents; recordeu que els vau jurar per vós mateix i els vau dir: "Faré que la vostra descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel i tot aquest país que jo us havia dit, el donaré als vostres descendents i el posseiran per sempre"».
Llavors el Senyor es desdigué del mal que havia amenaçat de fer al seu poble.

Salm 50: "Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare he pecat.

Compadiu-vos de mi, Déu meu, vós que estimeu tant; vós que sou tan bo, esborreu les meves faltes; renteu-me ben bé de les culpes, purifiqueu-me dels pecats. R
Déu meu, creeu en mi un cor ben pur, feu renéixer en mi un esperit ferm. No em llenceu de la vostra presència, ni em prengueu el vostre esperit sant. R
Obriu-me els llavis, Senyor, i proclamaré la vostra lloança. La víctima que ofereixo és un cor penedit; un esperit que es penedeix, vós, Déu meu, no el menyspreeu. R

1 Timoteu 1, 12-17:

Estic agraït a Jesucrist, el nostre Senyor. És ell qui m'ha donat forces. Li agraeixo que m'hagi considerat prou fidel per a confiar-me un servei a mi, que primer blasfemava contra ell i el perseguia i l’injuriava. Però Déu s'apiadà de mi perquè, quan encara no tenia fe, no sabia què feia. La gràcia del nostre Senyor ha estat pròdiga amb mi, juntament amb la fe i l'amor en jesucrist.
Això que ara et diré és cert, i del tot digne de crèdit: que Jesucrist vingué al món a salvar els pecadors, i entre els pecadors jo sóc el primer. Però Déu se n'apiadà perquè Jesucrist pogués demostrar primerament en mi tota la grandesa de la seva paciència, fent de mi un exemple dels qui es convertiran a la fe i tindran així la vida eterna.
Al rei de tot el món, Déu únic, immortal, invisible, honor i glòria pels segles dels segles. Amén.

Lluc 15, 1-32:

En aquell temps, veient que tots els cobradors d'impostos i els altres pecadors s'acostaven a Jesús per escoltar-lo, els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven entre ells i deien: «Aquest home acull els pecadors i menja amb ells». Jesús els proposà aquesta paràbola: ¿Qui de vosaltres si tenia cent ovelles i en perdia una, no deixaria en el desert les noranta-nou i aniria a buscar la perduda fins que la trobés? I quan l'hagués trobada, ¿oi que se la posaria tot content a les espatlles i, arribant a casa, convidaria els amics i els veïns dient-los: "Veniu a celebrar-ho: he trobat l'ovella que havia perdut"? Us asseguro que al cel hi haurà també més alegria per un sol pecador convertit, que no pas per noranta-nou justos, que no necessiten convertir-se. I si una dona tenia deu monedes de plata i en perdia una, ¿no encendria el llum, i escombraria la casa, i la buscaria amb tot l'interès fins que la trobés? I quan l'hagués trobada, ¿oi que convidaria les amigues i les veïnes dient-los: "Veniu a celebrar-ho: he trobat la moneda que havia perdut”? Us asseguro que hi ha una alegria semblant entre els àngels de Déu per un sol pecador convertit».
I també els digué: «Un home tenia dos fills. Un dia el més jove digué al pare: "Pare, dóna'm la part de l'herència que em toca". Ell els repartí els seus béns. Pocs dies després, el més jove arreplegà tot el que tenia, se n’anà cap a un país llunyà i un cop allà, dilapidà els seus béns portant una vida dissoluta. Quan ho hagué malgastat tot vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. Llavors es llogà a un propietari d'aquell país, que l'envià als seus camps a pasturar porcs. Tenia ganes d'atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li'n donava. Llavors reflexionà dintre seu: "Quants treballadors del meu pare tenen pa de sobres, i aquí jo m'estic morint de fam! Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare he pecat contra el cel i contra tu; ja no mereixo que em diguin fill teu; pren-me entre els teus treballadors". I se n’anà a trobar el seu pare.
Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. El seu fill li digué: "Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no rnereixo que em diguin fill teu". Però el pare digué als criats: "Porteu de pressa el vestit millor i vestiu-lo, poseu-li un anell i calçat, porteu el vedell gras per celebrar-ho, mateu-lo i mengem, perquè aquest fill meu, que ja donava per mort, ha tornat viu, ja el donava per perdut i l'hem retrobat". I es posaren a celebrar-ho.
Mentrestant el fill gran tornà del camp. Quan s'acostava a casa sentí músiques i balls i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò. Ell li digué: "Ha tornat el teu germà. El teu pare, content d'haver-lo recobrat en bona salut, ha fet matar el vedell gras”. El germà gran s’indignà i no volia entrar. Llavors sortí el pare i el pregava. Però ell li respongué: "He passat tants anys al teu servei, sense haver desobeït mai ni un sol dels teus manaments, i no m'has donat mai un cabrit per fer festa amb els meus amics; i ara que torna aquest fill teu després de consumir els teus béns amb dones públiques, ¿fas matar el vedell gras?” El pare li contestà: "Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que jo tinc és teu. Però ara hem d'alegrar-nos i fer festa, perquè aquest germà teu, que ja donàvem per mort, ha tornat viu; ja el donàvem per perdut i l'hem retrobat"».

COMENTARI:

1. BENVOLGUTS. LA PARAULA DE DÉU QUE ACABEM D'ESCOLTAR ÉS UN CANT MAGNÍFIC A LA MISERICÒRDIA DE DÉU. LA MISERICÒRDIA ÉS LA BASE DE TOTS ELS DONS QUE REBEM DE DÉU. ES TRACTA, EN DÉU, D'UNA MISERICÒRDIA GENS FORÇADA, QUE BROLLA D'UN AMOR SINCER, AUTÈNTIC I INTERIOR.

2. LA IMATGE D'AQUESTA "MISERICÒRDIA" ÉS EL BON PASTOR QUE TÉ CURA DE LES SEVES OVELLES -SOBRETOT DE LA QUE ES PERD-, LA DONA QUE ADMINISTRA BÉ LA SEVA CASA -I BUSCA LA MONEDA PERDUDA- I EL PARE QUE ESTIMA TANT ELS FILLS QUE ELS DEIXA SER LLIURES.

3. CREC QUE CAP ALTRA PARÀBOLA DE JESÚS NO REFLECTEIX TAN BÉ, TAN PRECISAMENT, TAN ENTRANYABLEMENT, AMB TANTA FORÇA EL COR I LES ENTRANYES DE DÉU, EL NOSTRE PARE.

4. ÉS UN DÉU ABOCAT A L'HOME, IMPLICAT TOTALMENT AMB LA NOSTRA HISTÒRIA, PREOCUPAT PEL DESTÍ DE LA SEVA OBRA.

5. LLUNY, DONCS, D'UNA IMATGE DEISTA, DISTANT. O D'UNA IMATGE COACTIVA. BENVOLGUTS, L'AMOR DE DÉU ENS ÉS DEL TOT INCOMPRENSIBLE, PERQUÈ COMBINA DOS ELEMENTS QUE NOSALTRES NO SABEM COMBINAR: L'AFECTE MÉS INCREÏBLE PER L'HOME, QUE EL PORTA A DONAR LA SEVA VIDA EN JESÚS -AFECTE ACTIU- I ALHORA EL MÀXIM RESPECTE A LA LLIBERTAT D'AQUEST. ÉS EL DÉU QUE S'ENTENDREIX AMB LA CONVERSIÓ DE SANT PAU I LI CONFIA LA IMPORTANTÍSSIMA MISSIÓ D'APÒSTOL.

6. AQUEST ÉS UN CANVI SIGNIFICATIU RESPECTE DE L'ANTIC TESTAMENT: ALLÍ TROBÀVEM SOVINT UN DÉU "EDUCADOR", "LEGALISTA" I DUR (COM VEIEM A LA PRIMERA LECTURA DEL LLIBRE DE L'ÈXODE) JO SEMPRE DIC QUE AQUEST DEU SER UN MOMENT NECESSARI EN TOT PROCÉS EDUCATIU: EL PRIMER MOMENT DE POSAR ELS FONAMENTS; MOMENT IMPORTANTÍSSIM CAR DELS FONAMENTS EN DEPENDRÀ LA SOLIDESA DE TOTA LA CONSTRUCCIÓ; PERÒ CAL QUE ARRIBI EL MOMENT DE LA CONFIANÇA I DE LA LLIBERTAT, I EN AQUEST MOMENT L'AMOR ES MANIFESTA EN TOTA LA SEVA RIQUESA I GRATUÏTAT.

7. I ÉS CLAR, LA CONFIANÇA I LA LLIBERTAT ACCEPTEN EL RISC. EL RISC QUE EL FILL SE'N VAGI DE CASA I S'EQUIVOQUI. QUANTS PARES CRISTIANÍSSIMS ES LAMENTEN DELS CAMINS QUE HAN PRES ELS SEUS FILLS, APARENTMENT DESVIATS! PERÒ ÉS IMPORTANT QUE SEGUEIXIN ESTIMANT-LOS I MANIFESTANT-LOS AQUEST AFECTE. QUE NO ELS TANQUIN LES PORTES NI DE CASA NI LES DEL COR. DES D'UNA ACTITUD D'ACOLLIMENT INCONDICIONAL ES POT ESPERAR UN RETORN MÉS O MENYS GRAN: L'AMOR VERITABLE ÉS MÉS FORT QUE EL MAL I LA MORT.

8. ABANS D'ACABAR LLEGINT-VOS UN PETIT TEXT, UNA BREU REFLEXIÓ SOBRE L'ESGLÉSIA: A VEGADES TINC LA IMPRESSIÓ QUE INSTITUCIONALMENT NO HEM SUPERAT L'ANTIC TESTAMENT. EL MÓN NO REP DE NOSALTRES LA IMPRESSIÓ QUE CONFIEM EN ELL. SEMPRE QUE HI HA TROBADES DE CAIRE INTERNACIONAL (EL CAIRE SOBRE LA SUPERPOBLACIÓ, PEQUÍN SOBRE ELS DRETS DE LA DONA) LES POSTURES DE L'ESGLÉSIA SOLEN SER POC ATREVIDES, I SEMPRE DEFENSEN UN CERT IMMOBILISME. AIXÒ, I HO SABEU, EM PREOCUPA MOLT, PERQUÈ ENS FA PERDRE AFECTES I CREDIBILITAT.

9. BÉ, I ARA EL TEXT:

"UNA NIT VAIG SOMIAR QUE ESTAVA CAMINANT PER LA PLATJA AMB EL SENYOR. EN EL CEL VAN APARÈIXER COM A LLAMPECS ALGUNES ESCENES DE LA MEVA VIDA. A CADA ESCENA, EM VAIG ADONAR QUE A LA SORRA HI HAVIA DOS TIPUS DE PETJADES: LES UNES EREN MEVES, I LES ALTRES DEL SENYOR.

  DESPRÉS DE CONTEMPLAR LA DARRERA ESCENA DE LA MEVA VIDA, EM VAIG GIRAR I VAIG VEURE BÉ TOTES LES PETJADES QUE HI HAVIA A L'ARENA. EM VA CRIDAR L'ATENCIÓ, PERÒ, QUE MÉS D'UN COP AL LLARG DEL CAMÍ DE LA VIDA, NOMÉS S'HI VEIA UN PARELL DE PETJADES. TAMBÉ EM VAIG ADONAR QUE AIXÒ PASSAVA PRECISAMENT EN ELS MOMENTS EN QUÈ HAVIA ESTAT MÉS TRIST I ENFONSAT.

  VAIG QUEDAR ENCAPARRAT I VAIG FER AL SENYOR AQUESTA PREGUNTA: "SENYOR, VÓS EM VAU DIR QUE, SI EM DECIDIA A SEGUIR-VOS, FARÍEU AMB MI TOT EL MEU CAMÍ; PERÒ M'HE ADONAT QUE, ALS MOMENTS MÉS DIFÍCILS DE LA VIDA, A LA PLATJA NOMÉS HI HA UN PARELL DE PETJADES. NO ENTENC PER QUÈ, QUAN MÉS US NECESSITAVA, M'HEU DEIXAT SOL."

  EL SENYOR EM RESPONGUÉ: "FILL MEU, TU SAPS PROU COM T'ESTIMO I QUE MAI NO T'ABANDONARÉ. SÍ, EN ELS MOMENTS DE PROVA I DE SOFRIMENT NOMÉS HI HA UN PARELL DE PETJADES, I ÉS PERQUÈ JO LLAVORS ET PORTO A COLL".