+ Lectures bíbliques:

Isaïes 35, 4-7a: Digueu als cors alarmats: Sigueu valents, no tingueu por: Aquí teniu el vostre Déu que ve per fer justícia; la paga de Déu és aquí, és ell mateix qui us ve a salvar. Llavors es desclouran els ulls dels cecs i les orelles dels sords s'obriran; llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig, perquè l’aigua ha brollat a l'estepa, han nascut torrents en el desert; les terres xardoroses ara són estanys, el país de la set és ple de fonts d'aigua.
 
Salm Responsorial 145: "Lloa el Senyor, ànima meva”

El Senyor, que es manté fidel per sempre, fa justícia als oprimits, dóna pa als qui tenen fam. El Senyor deslliura els presos. R

El Senyor dóna la vista als cecs, el Senyor redreça als vençuts, el Senyor estima els justos; el Senyor guarda els forasters. R

Manté les viudes i els orfes, i capgira els camins dels injustos. El Senyor regna per sempre; és el teu Déu Sió, per tots els segles. R

Jaume 2, 1-5:

Germans meus, vosaltres que creieu en Jesucrist, el nostre Senyor gloriós, no heu de comprometre la vostra fe amb diferències entre les persones. Suposem que, mentre esteu reunits, entra un home ben vestit i amb un anell d'or, i entra també un pobre mal vestit. Si us fixàveu primer en el que va ben vestit i li dèieu: «Segui aquí, que estarà millor», però al pobre li dèieu: «Tu queda’t dret o seu aquí, als meus peus», ¿no faríeu diferències entre vosaltres? ¿No seríeu homes que jutgen amb criteris dolents? Escolteu, germans meus estimats: ¿No sabeu que Déu ha escollit els pobres d'aquest món per fer-los rics en la fe i hereus del Regne que ell ha promès als qui l'estimen?

Marc 7, 31-37: En aquell temps, Jesús tornà del territori de Tir pel camí de Sidó, i se n’anà cap al llac de Galilea, passant pel territori de la Decàpolis. Li portaren un sord, que a penes sabia parlar, i li demanaren que li imposés les mans. Jesús se l'endugué tot sol, lluny de la gent, li posà els dits a les orelles, escopí i li tocà la llengua, aixecà els ulls al cel, sospirà i li digué: «Efatà», que vol dir, «obre’t». A l’instant se li obriren les orelles, la llengua se li deslligà i parlava perfectament. Jesús els prohibí que ho diguessin a ningú, però com més els ho prohibia, més ho explicaven a tothom, i no se'n sabien avenir. Deien: «Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin».
 
1. Benvolguts.  Aquests darrers dies estem assistint a un seguit de notícies que difícilment ens poden deixar indiferents.  Les matances salvatges dels integristes algerians, la mort de Lady Di, els atemptats suïcides dels palestins contra Israel, la mort de la Mare Teresa de Calcuta, el retorn de les accions sanguinàries i criminals de l’ETA.
 
2. Encara potser me n’he deixat algunes. Però, en definitiva, un vel de pessimisme, de tristesa, cobreix la societat en aquest inici de curs. I tot i que els sentiments són difícilment analitzables, nosaltres, els cristians, hauríem de discernir les reaccions populars.
 
3. M’explicaré. Ahir assistíem a un acte -l’enterrament de lady Di- caracteritzat per una consternació impressionant de milons de persones. Suposo que fins i tot alguns de nosaltres ens vam emocionar en veure la gran disciplina dels britànics i la bellesa de la litúrgia anglesa. Però no hi ha relació entre tant de dolor per la princesa de Gal.les i tant de silenci per altres desgràcies i atrocitats que succeeixen malauradament a la nostra terra. A la televisió, algú va comparar Lady Di amb Jesucrist.
 
4. No m’agrada fer aquest tipus de comentaris, però la segona lectura d’avui ens convida als cristians a no fer “diferències entre les persones”  i, en tot cas, les diferències es podran fer per la talla espiritual i moral, ... no pel màrqueting, el famós glamour o el poder econòmic.
 
5. Una altra mort també ha sacsejat la consciència de moltes persones: la de la Mare Teresa de Calcuta. Tot el que puguem dir d’aquesta missionera seria poc. Una frase seva que pot retratar perfectament la seva grandesa interior és: “vaig somiar que estava a la porta del cel i que sant Pere em deia: “Torna a la Terra, perquè aquí no hi ha tuguris””. Doncs bé, sant Pere li haurà obert ja les portes del Cel, de bat a bat, i des d’allí podrà intercedir encara molt més per tants milions d’éssers humans castigats a viure en condicions absolutament degradants i injustificables.
 
* Teresa de Calcuta ens ha recordat els gestos misericordiosos de Jesús. Gestos com els de l’Evangeli d’avui. També ella ha guarit amb la medicina de l’amor molts sords i muts -fent que molts que estaven insensibles a la religió descobrissin el rostre de Déu i parlessin de la seva bondat-.
 
* Teresa de Calcuta ha mantingut ben alta en aquests darrers temps la llum de la caritat de l’Església, aconseguint que fins i tot els qui no creuen respectessin i admiresin aquest sector dels cristians, que entreguen plenament la seva vida als qui ningú no gosen acostar-s’hi.
 
* Teresa de Calcuta, amb el seu somriure permanent, ha encarnat l’actitud esperançada d’Isaïes: Digueu als cors alarmats: Sigueu valents, no tingueu por: Aquí teniu el vostre Déu que ve per fer justícia; la paga de Déu és aquí, és ell mateix qui us ve a salvar. Ella, que ha conegut millor que ningú el dolor i la injustícia, ha sabut mantenir l’alegria i l’esperança gràcies a una vida interior amarada de pregària i de contacte amb el Crist. Essent així que ja no vivia per ser ben vista, ni parlava per ser elogiada, ni actuava per ser admirada;  sinó que vivia, parlava i actuava solament per amor a Jesús.
 
6. La nostra petita comunitat farà bé d’aprendre de l’exemple d’aquesta gran dona, i de demanar al Pare que ens faci encara més coratjosos per encarnar entre els homes i dones d’avui, assedegats de signes, mancats de veritable menjar espiritual, el seu mateix rostre; coratge per esdevenir portadors de l’Evangeli, de la Bona Notícia de l’Amor de Déu, per tal que tothom cregui i sigui feliç i el Regne resplandeixi ja en totes les nacions.