. Estola verda
. Oracions pròpies

Ezequiel 33, 7-9: El profeta ha d'advertir al pecador en nom de Déu; si no ho fa, es fa corresponsable del seu pecat;
Romans 13, 8-10: La llei del cristià, que és el fonament de la comunitat i que inclou les altres lleis, és la de l'amor. "Qui estima no fa cap mal als altres. Estimar és tota la llei";
Mateu 18, 15-20: La correcció fraterna és un deure en primer lloc del cristià, però també de la comunitat, la qual posseeix l'esperit de Jesús. "Us ho dic amb tota veritat: tot allò que lligareu a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslligareu a la terra quedarà deslligat al cel."

1. "ON HI HA DOS O TRES DE REUNITS EN EL MEU NOM, JO SÓC ENMIG D'ELLS".
 BENVOLGUTS. AQUEST ÉS EL GRAN MIRACLE DE LA COMUNITAT CRISTIANA. A PARÍS, A LA PARET D'UNA ESGLÉSIA MOLT BONICA I MOLT CÈNTRICA, EN PLE BARRI LLATÍ, HI HAVIA UNA INSCRIPCIÓ GRAN QUE DEIA: "LA RELIGIÓ ANUL.LA L'INDIVIDU". NO ÉS ESTRANY QUE EN EL CONTEXT INDIVIDUALISTA EN EL QUE ENS TROBEM (TANT A NIVELL ECONÒMIC, COM SOCIAL, COM ÈTIC, COM POLÍTIC, ...) LA INSISTÈNCIA DELS CRISTIANS EN LA COMUNITAT, EN L'ESGLÉSIA PROVOQUI REACCIONS DE REBUIG (QUE POTSER TINDRIEN ALGUNA JUSTIFICACIÓ EN DETERMINATS FETS PUNTUALS DE LA HISTÒRIA, PERÒ NO PAS ARA)

2. NOSALTRES, ELS CRISTIANS CREIEM QUE L'ESGLÉSIUA NO ÉS UNA SUMA D'INDIVIDUALITATS HUMANES, DE DEFECTES I DE VIRTUTS HUMANES, ... SINÓ UNA FRATERNITAT DE FILLS DE DÉU, CONVOCATS I REUNITS PEL SEU ESPERIT SANT, DISPOSATS A TRANSFORMAR LA NOSTRA VIDA I LA VIDA DEL MÓN. PERQUÈ SABEM PER LA FE, QUE "DÉU ESTÀ EN NOSALTRES".

2. AVUI, QUE COMENÇA A TROBAR-SE COMPLETA LA NOSTRA COMUNITAT, ÉS UN BON MOMENT PER PRENDRE CONSCIÈNCIA DE LA IMPORTÀNCIA QUE TÉ LA COMUNITAT EN LA NOSTRA VIDA. AIXÍ COM ES DIU QUE "DARRERA D'UN GRAN HOME SEMPRE HI HA UNA GRAN DONA", JO DIRIA: "DARRERA D'UN GRAN CRISTIÀ, D'UNA GRAN CRISTIANA, SEMPRE HI HA UNA GRAN COMUNITAT".

3. SÍ. ENS FEM EN COMUNITAT. JA DES DE PETITS, LA COMUNITAT-FAMÍLIA VA CONFORMANT LA NOSTRA FORMA D'ÉSSER. SENSE ANUL.LAR LA NOSTRA INDIVIDUALITAT, ÉS CLAR! CAP DE NOSALTRES NO HAURIA ESDEVINGUT "PERSONA" DES DE L'AÏLLAMENT, SENSE CONTACTE AMB ELS ALTRES.

 I AIXÒ QUE ÉS TAN EVIDENT A NIVELL DE CREIXEMENT HUMÀ, HO ÉS TAMBÉ A NIVELL CREIENT; NINGÚ NO TÉ FIL DIRECTE AMB DÉU. ELL VOL QUE EL TROBEM EN ELS ALTRES, I D'UNA MANERA ESPECIAL EN LA COMUNITAT REUNIDA EN EL SEU NOM.

 - PER TANT, AQUEST CRISTIANISME SOCIOLÒGIC, TAN EXTÈS ACTUALMENT, AMB UN TO MARCADAMENT INDIVIDUALISTA, NO RESPON A LA VOLUNTAT DE JESÚS, EXPRESSADA EN LA CREACIÓ DE LA SEVA ESGLÉSIA.
 5. MOLTS DIRAN: ÉS QUE L'ESGLÉSIA TÉ ÈPOQUES DEL PASSAT MOLT FOSQUES, I ENCARA ARA VIU EN L'OPULÈNCIA, AMB UN CERT AUTORITARISME, ... I JUSTIFICARAN LA SEVA FE INDIVIDUALISTA EN AQUEST REFÚS DE L'ESGLÉSIA.

6. POTSER NO S'HAN PARAT A PENSAR QUE TAMBÉ LES NOSTRES VIDES ESTAN PLENES DE CONTRADICCIONS, D'EGOISME, D'INFIDELITAT ALS PROPIS PRINCIPIS, ... I QUE L'ESGLÉSIA VOL AJUDAR-NOS A ENTENDRE QUE SI NO ÉS DES DE L'AMOR I DES DEL PERDÓ NO PODREM CONSTRUIR EN AQUEST MÓN RES D'ESTABLE, PERQUÈ SEMPRE I ARREU ON HI HAGI PERSONES HI HAURÀ ERRORS.

7. SÍ, L'ESGLÉSIA, LA COMUNITAT ÉS EL LLOC VOLGUT PER DÉU PERQUÈ CREIXEM EN LA FE, LA QUAL COSA SUPOSA PARAL.LELAMENT UN CREIXEMENT HUMÀ. AQUEST ÉS EL SEGON TEMA DE LES LECTURES D'AVUI: JESÚS ANUNCIA EL PODER QUE TÉ LA COMUNITAT DE PERDONAR I DE GUARIR L'ESPERIT DEL SEUS MEMBRES.

8. MOLT SOVINT EXPERIMENTEM LES NOSTRES LIMITACIONS, ELS NOSTRES DEFECTES QUAN ESTEM EN LA COMUNITAT: GELOSIES, ENVEGES, AFANYS DE POSSESSIÓ, EXCÉS DE TIMIDESA, POCA GENEROSITAT, MANCA DE SINCERITAT. SÓN ELS ALTRES ELS QUI, SENSE PRETENDRE-HO, ENS FAN DE MIRALL, ENS AJUDEN A VEURE'NS TAL COM SOM. LA VIDA EN COMUNITAT ENS FA ADONAR DE LA NOSTRA VERITABLE DIMENSIÓ.

9. PERÒ SI AQUESTA COMUNITAT ÉS LA DE JESÚS, ÉS A DIR AQUELLA QUE -COM DIU SANT PAU- "TÉ PER LLEI L'AMOR", LA PERSONA SE SENT ACCEPTADA, ESTIMADA I EXPERIMENTA EL DESIG DE CRÉIXER EN L'AMOR.

10 EL SAGRAMENT DE LA PENITÈNCIA, EN LES SEVES DIVERSES FORMES D'APLICACIÓ, ÉS SIGNE DE LA INFINITA CAPACITAT DE PERDÓ DE L'ESGLÉSIA, AIXÍ COM LA CRIDA A LA CONVERSIÓ ALS SEUS MEMBRES. PERDÓ I CONVERSIÓ, PERÒ, QUE NO HAN DE QUEDAR REDUÏDES AL SAGRAMENT, SINÓ QUE HAN D'IMPREGNAR LA VIDA DE LA COMUNITAT.

11 GERMANS I GERMANES, VOLDRIA ACABAR POSANT UN EXEMPLE MOLT ELEMENTAL PERQUÈ VEGEM LA FORÇA DE LA COMUNITAT: EL GRUP DELS 12:

 - AQUESTS DIES VEIEM A LES EUCARISTIES COM JESÚS CRIDA ELS DEIXEBLES A SEGUIR-LO. EREN PESCADORS. HOMES RUDES. BONA GENT, PERÒ MOLT PER FER;
 - JESÚS, PERÒ S'HI ENTREGA. AMB PACIÈNCIA ELS VA FORMANT. SOVINT VA PERDONAR LES SEVES LIMITACIONS, FINS I TOT LES SEVES TRAÏCIONS. FINALMENT, ELS DOTZE DONEN LA VIDA PER JESÚS I GRÀCIES A ELLS NOSALTRES SEGUIM EL CRIST, I SABEM QUE ELLS ÉS AQUÍ, AVUI I ARA.

12 QUE LA NOSTRA COMUNITAT ENS AJUDI A FER PASSOS ENDAVANT PEL QUE FA A LA NOSTRA FE I SIGUI, ALHORA, UN SIGNE VIU DAVANT LA NOSTRA CIUTAT DE L'AMOR DE DÉU, QUE CONTINUA ACTUANT EN EL MÓN, PREPARANT A POC A POC EL SEU REGNE DEFINITIU.