Sira 3, 19-31: cal viure amb senzillesa i humilitat, alegrant-se de veure la grandesa dels altres: "l'orella atenta s'alegra de sentir parlar amb seny";
Salm: "instal.lareu els pobres, Déu nostre, al país fèrtil del vostre patrimoni";
Hebreus 12, 18-24a: els cristians hem tingut molta més sort que els antics: ells s'acostaren a Déu en la muntanya del Sinaí, nosaltres l'hem vist directament en Jesús;
Lluc 14, 1a.7-14: "tothom qui s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit." Jesús diu al qui l'ha convidat que convidi els pobres i Déu ho recomensarà.

COMENTARI:

1. BENVOLGUTS. QUIN GRAN REALISME, EL DE JESÚS. A PARTIR DE L'OBSERVACIÓ DE LES ACTUACIONS ESPONTÀNIES VEU EL COR DE CADASCÚ I DESCOBREIX LES VERITABLES INTENCIONS I ACTITUDS. POC HI FA L'ESTAT DE LA PERSONA, SI ÉS FARISEU O SIMPLE PUBLICÀ. TOTS PORTEN DINTRE UNA MENA D'INSTINT QUE ELS FA VOLER SER ELS PRIMERS, ELS MÉS IMPORTANTS.

2. RECORDO QUE QUAN ERA JUNIOR (EXPERIÈNCIA DE LA TROBADA DE RELIGIOSOS A MONTSERRAT)

3. TAMBÉ ÉS FREQÜENT AL DONAR LA COMUNIÓ EN CELEBRACIONS EN ESGLÉSIES AMB MOLTA GENT QUE HI HAGI PROBLEMES EN LES FILES.

4. JA NO DIGUEM  EN AMBIENTS LAICS: CUES, ESPECTACLES, TRANSPORTS, ...

5. PERÒ TOT AIXÒ, QUE SÓN CONDUCTES EXTERNES (I ENS HEM DEIXAT ALTRES ÀMBITS: LA COMPETÈNCIA LABORAL, LES RIVALITATS FAMILIARS I SOCIALS, ...) REFLECTEIXEN UNA REALITAT PREGONA DE L'HOME: L'EGOISME RADICAL, EN CERTA MANERA, EL PECAT ORIGINAL, QUE ÉS UNA, I POTSER LA PRINCIPAL CAUSA, DE LA NOSTRA INFELICITAT; PERQUÈ, ÉS CLAR, NO ÉS POSSIBLE SER SEMPRE ELS PRIMERS (CAL FER MOLTA VIOLÈNCIA, I SOVINT TRAMPES) I QUAN ALGÚ CREU ACONSEGUIR-HO (GRANS POLÍTICS, LÍDERS RELIGIOSOS, ARTISTES IMPORTANTS, ESPORTISTES, MULTIMILIONARIS, ...) ES TROBEN SOLS, PERQUÈ NINGÚ NO ELS TRACTA DE TU A TU.

6. EL MISSATGE DE L'EVANGELI VOL TRANSFORMAR EL COR DE L'HOME, GREUMENT DEFORMAT PER L'GOISME. EL CONCEPTE DE FRATERNITAT VOL ARRENCAR TOT INSTINT DE DIVISIÓ ENTRE LES PERSONES. TOTS SOM GERMANS, I NOMÉS RECONEIXEM UN DE SUPERIOR, QUE ÉS EL CRIST, LA NOSTRA MUNTANYA (COM ENS HA RECORDAT LA CARTA ALS HEBREUS)

7. AQUESTA FRATERNITAT, IGUALTAT EN LES DIFERÈNCIES, SE SOSTÉ EN UN ALTRE CONCEPTE: L'AMOR CARITATIU. AMOR QUE ACTUA TOTALMENT A L'INREVÉS DE LA LÒGICA HUMANA. NO BUSCA EL PROPI PRIVILEGI, SINÓ EL BÉ, LA PROMOCIÓ DE L'ALTRE I, D'UNA MANERA PARTICULAR, DE L'ALTRE QUE ESTÀ ENSORRAT, CAIGUT EN LA MISÈRIA ESPIRITUAL O MATERIAL.

8. EL CONCEPTE DE FRATERNITAT, QUE ES REFORÇA CADA VEGADA QUE PREGUEM A DÉU COM A PARE, TÉ TOTA LA FORÇA D'UNA VERITABLE REVOLUCIÓ, UNA REVOLUCIÓ DE GERMANS.

9. MOLTS HAN USAT AQUEST CONCEPTE, PERÒ NO L'HAN ARRIBAT A ENTENDRE I TAMPOC NO L'HAN SABUT DUR A LA PRÀCTICA. PERQUÈ LA FRATERNITAT NOMÉS POT REALITZAR-SE (EN CRISTIÀ) AMB EL SUPORT DE LA PREGÀRIA ARDENT, DEL CONTACTE CONSTANT AMB L'ESCRIPTURA, DE LA VIVÈNCIA INTENSA DE LA COMUNITAT ECLESIAL I DELS SEUS SAGRAMENTS. SINÓ ESDEVÉ UN CONCEPTE POLITITZAT, SUSCEPTIBLE D'INTERPRETACIONS MERAMENT HUMANES I, PER TANT, D'ARREL DEFECTUOSA.

10. DEMANEM-LI AVUI AL SENYOR QUE ENS IL.LUMINI, QUE ENS FACI SENTIR EL GOIG DE LA COMUNITAT, DE LA NOSTRA COMUNITAT, DE LA NOSTRA VIDA SOCIAL COM A EXTENSIÓ DE LA COMUNITAT DE FE, I QUE ENS FACI SER CONSCIENTS QUE EN NOSALTRES HI HA LA LLAVOR D'UNA REVOLUCIÓ QUE ENCARA ESTÀ LLUNY  DE FER-SE.

EL PELEGRÍ

 En un gran castell, del qual ja no queda pedra sobre pedra, hi vivia en altre temps un cavaller molt ric. Aquest cavaller emprava molts diners per a mantenir i embellir el seu castell; als pobres, però, poc de bé els feia.

 S'escaigué una vegada que un pobre pelegrí va arribar al castell i va demanar acolliment per passar-hi la nit. El cavaller el va despatxar amb males maneres i li va dir:

— Aquest castell no és cap posada.

 El pelegrí digué:

— Em permeteu que us faci tres preguntes, i marxaré tot seguit?

 El cavaller li va respondre:

— Amb aquestes condicions, ja em podeu preguntar i tindré molt de gust a respondre-us.

 Llavors el pelegrí li va preguntar:

— Em diríeu, doncs, qui vivia abans que vós en aquest castell?
— El meu pare!—va respondre el cavaller.

 El pelegrí va preguntar:

— I qui hi vivia abans que el vostre pare?
— El meu avi! —va respondre el cavaller.
— I qui hi viurà després que vós? —preguntà encara el pelegrí.

 El cavaller li va respondre:

— Si Déu ho permet, el meu fill.
— Així, doncs —va dir el pelegrí—, si cadascú de vosaltres viu en aquest castell tan sols durant un cert temps, i sempre ha de deixar el lloc per a un altre, ¿què sou vosaltres sinó hostes? Aquest castell, doncs, és una veritable posada. No despengueu tants diners en l'embelliment d'aquesta casa on només habiteu una temporada; val més que feu bé als pobres i d'aquesta manera us bastireu una estada fixa al Cel.

 AI cavaller, aquelles paraules li tocaren el cor. Va donar estada al pelegrí per aquella nit, i a partir de llavors va ésser més caritatiu amb els pobres. I és que es va adonar que el senyoriu d'aquest món passa; només roman el bé que fem (Christoph Von Schmid)