+ Lectures bíbliques:

Josuè 24, 1-2a.15-17.18b: Lectura del llibre de Josuè:
 
En aquelis dies, Josuè reuní a Siquem totes les tribus d'lsrael, i cridà els ancians d'lsrael, els seus caps, els seus jutges i els seus magistrats. Es presentaren tots davant Déu, i Josuè digué a tot el poble: «Si no us sembla bé de tenir el Senyor per Déu, escolliu avui quins déus voleu adorar: els que adoraven els vostres pares quan vivien a la regió occidental de l'Eufrat, o els déus dels amorreus, al país dels quals viviu. Però jo i la meva família hem decidit d'adorar el Senyor». El poble respongué: «Mai de la vida no abandonarem el Senyor per adorar altres déus. El Senyor, el nostre Déu, és el qui ens va fer pujar amb els nostres pares de ia terra d'Egipte, d'un lloc d'esclavatge; ell obrà davant els nostres ulls aquells grans senyals i ens guardà pertot arreu on anàvem, enmig de totes les nacions que havíem de travessar. També nosaltres, doncs, estem decidits a adorar el Senyor, que és el nostre Déu».

Salm Responsorial 33: "Tasteu i veureu que n’és de bo el Senyor”

 Beneiré el Senyor en tot moment, tindré sempre als llavis la seva lloança. La meva ànima es gloria en el Senyor, se n’alegraran els humils quan ho sentin. R

El Senyor es gira contra els malfactors per esborrar de la terra el seu record. Els ulls del Senyor vetllen pels justos, escolta quan criden auxili. R

Així que criden, el Senyor els escolta i els treu de tots els perills. El Senyor és a prop dels cors que sofreixen, salva els homes que se senten desfets. R

Els justos sofreixen molts mals, però el Senyor sempre els allibera; vetlla per cada un dels seus ossos, no els podrà trencar ningú. R

La malícia duu el malvat a la mort, els qui detesten el just expiaran la seva culpa. El Senyor rescata de la mort els seus servents, i no acusarà els qui es refugien en ell. R
 

Efesis 5, 21-32: Germans, sotmeteu-vos els uns als altres per reverència a Crist. Que les esposes se sotmetin als seus marits, com tots ens sotmetem al Senyor, perquè el marit és cap de la seva esposa, igual que el Crist és cap i salvador de l'Església, que és com el seu cos. Per tant, així com I'Església se sotmet al Crist, les esposes s'han de sotmetre en tot als marits.

I vosaltres, marits, estimeu les esposes, tal com el Crist estima l'Església. L'estima tant, que s'ha entregat a la mort per ella, per santificar-la: I'han rentada amb el bany de l’aigua acompanyat de la paraula, i així ha pogut cridar a la seva presència una Església gloriosa, sense taques, ni arrugues, ni res de semblant, tota santa i immaculada. Igualment els marits han d'estimar l'esposa com el seu propi cos. El qui estima la seva esposa és com si s’estimés ell mateix. No hi ha hagut mai ningú que no estimés el seu propi cos. Tothom l'alimenta i el vesteix.

També el Crist es porta així amb la seva Església, perquè som membres del seu cos. Per dir-ho amb paraules de l'Escriptura: «Per això l'home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva esposa, i, des d'aquell moment, ells dos formen una sola carn». És un misteri molt gran: ho dic de Crist i de l'Església.

Joan 6, 60-69: En aquell temps, molts que fins aleshores havien seguit Jesús digueren: «Aquest llenguatge és molt difícil! ¿Qui és capaç d'entendre'l?» Jesús coneixia interiorment que els seus seguidors murmuraven d'això, i els digué: «¿Us escandalitza això que us he dit? ¿Què direu si veieu que el Fill de l'home puja on era abans? L'Esperit és el qui dóna la vida. La carn no serveix per res. Les paraules que jo us he dit són Esperit i són vida. Però entre vosaltres n'hi ha alguns que no creuen». Des del principi Jesús sabia qui eren els qui creien i el qui l'havia de trair. Després afegí: «Per això us he dit abans que ningú no pot venir a mi si el Pare no li concedeix aquest do». Després d'aquell moment, molts dels qui l'havien seguit fins aleshores l'abandonaren i ja no anaven més amb ell. Jesús preguntà als dotze: «¿Vosaltres també em voleu deixar?» Simó Pere li respongué: «Senyor, ¿a qui aniríem? Només vós teniu paraules de vida eterna, i nosaltres hem cregut i sabem que sou el Sant de Déu».

1. Benvolguts. Avui la nostra comunitat està novament de dol. És un sentir de tots que enguany estem sofrint la separació de membres estimats. Aquesta vegada ens ha colpejat durament la mort de la Rosa. I encara que la fe que tenim ens ajuda a mirar amb esperança aquest moment tan dolorós, el nostre amor resta ferit. No podem oblidar en aquesta circumstància la reacció de Jesús davant la tomba del seu amic Llàtzer: Jesús va plorar.
 
2. La Rosa va trobar en aquesta comunitat un lloc on viure i aprofundir la seva fe. I nosaltres hem trobat en la Rosa un testimoni fidel de seguiment de Jesús. Tots hem sortit guanyant amb aquesta trobada. Ella ara, des de la Casa del Pare, junt amb tants i tants germans nostres, seguirà acompanyant-nos en el nostre camí, vetllarà per nosaltres, estarà present en les nostres eucaristies.
 
3. La Rosa ha estat per a tots un exemple d’amor fidel. Com avui hem escoltat al llibre de Josuè, ella no ha adorat altres déus que no siguin el Senyor. Certament, ella ha adorat el Senyor en cadascun de nosaltres, especialment en els dèbils del seu entorn: malalts, avis, pobres ... la Rosa, tots ho sabeu, ha rebutjat una fe sense compromís, i una Església allunyada dels marginats. El seu cor, físicament feble però espiritualment infinit, ha estimat sense mesura  i s’ha rendit a l’amor de Déu.
 
4. La Rosa ha estat un exemple de fidelitat a l’Església. Compromesa en moviments, ha viscut amb profunditat tots els afers eclesials des d’una perspectiva oberta i crítica. La Rosa desitjava intensament una renovació de l’Església i una participació molt més activa del laïcat. Ella va posar totes les seves energies al servei d’una comunitat cristiana en diàleg sincer amb l’entorn. El seu testimoni no serà oblidat. El portarem en el cor i seguirem treballant per aquesta nova Església, que no miri tant enrera, i amb nostàlgia,  sinó més el present i el futur, des d’una gran confiança en l’esperit de Déu. Potser a ella, com a alguns de nosaltres, no li acabarien d’agradar algunes expressions de la segona lectura, però certament allò que la lectura ens transmet d’amor a l’Església ella ho ha viscut magistralment. I també el que la lectura ens transmet d’amor conjugal.
 
5.  Sou vosaltres, la seva família, els qui més us heu beneficiat d’una amor tan gran, però no dubteu gens que tots els qui l’hem coneguda ens hem sentit molt estimats. Ells ha portat el gest amorós de Déu en els seus ulls, en les seves mans, en la seva paraula, en la seva pregària.
 
6. La Rosa ha estat una bona deixebla de Crist. Mai no l’ha abandonat. Jesús i ella han estat una mateixa cosa.  En els difícils anys dels postconcili, de l’obertura democràtica, quan molts -per manca d’autèntica vivència espiritual-  identificaven la fe amb una forma més d’opressió que calia enterrar, ella va saber anunciar la fe com un alliberament. Com Pere ella posava en la seva vida la frase : «Senyor, ¿a qui aniríem? Només vós teniu paraules de vida eterna, i nosaltres hem cregut i sabem que sou el Sant de Déu».
 
7. Doncs ara, la Rosa descansa en el cor de Déu. Està envoltada de llum i de bellesa. De pau i de felicitat. Nosaltres, però, sentim un profund dolor. I la busquem en la pregària i en el record. La nostra petita comunitat plora la seva mort però creu i confia en les promeses de Déu. I avui li suplica que porti en ella a la plenitud tots els dons que nosaltres hem percebut aquí a la terra. Fins que ens trobarem tots a la Casa del Pare, on la vida serà un himne de joia.