+ Lectures bíbliques:
Reis 19, 4-8: En aquell temps, Elies caminà durant un dia pel desert, s’assegué a l’ombra d’una ginestera i demanà la mort, pregant així: “”Ja n’hi ha prou, Senyor. Preneu-me la vida; no he de ser més afortunat que els meus pares”. Després s’ajagué sota aquella ginestera i s’adormí. Mentre dormia, un àngel el tocà i li digué: “Aixeca’t i menja”. Llavors veié al seu capçal un pa cuit sobre pedres i un càntir d’aigua. Menjà i begué, i s’adormí altra vegada. L’àngel del Senyor el tornà a tocar i li digué: “Aixeca’t i menja, que tens molt de camí a fer”. Ell s’aixecà, menjà i begué, i amb la força d’aquell aliment caminà quaranta dies i quaranta nits, fins que arribà a l’Horeb, la muntanya de Déu.
Salm Responsorial 33: "Tasteu i veureu que n’és de bo el Senyor”
Beneiré el Senyor en tot moment, tindré sempre als llavis la seva lloança. La meva ànima es gloria en el Senyor, se n’alegraran els humils quan ho sentin. R
Tots amb mi glorifiqueu el Senyor, exalcem plegats el seu nom. He demanat al Senyor que em guiés; ell m’ha escoltat, res no m’espanta. R
Alceu vers ell la mirada. Us omplirà de llum; i no haureu d’abaixar els ulls avergonyits. Quan els pobres invoquen el Senyor, els escolta i els salva del perill. R
Acampa l’àngel del Senyor entorn dels seus fidels, per protegir-los. Tasteu i veureu que n’és de bo el Senyor; feliç l’home que s’hi refugia. R
Efesis 4, 30-5, 2: Germans, no entristiu l’Esperit Sant amb què
Déu us ha marcat per reconèixer-vos el dia de la redempció
final. Lluny de vosaltres tot malhumor, mal geni, crits, injúries
i qualsevol mena de dolenteria. Sigueu bondadosos i compassius els uns
amb els altres, i perdoneu-vos tal com Déu us ha perdonat en Crist.
Sou fills estimats de Déu: imiteu el vostre Pare. Viviu
estimant, com el Crist ens estimà; ell s’entregà per nosaltres,
oferint-se a Déu com a víctima d’olor agradable.
Joan 6, 41-51: En aquell temps, els jueus murmuraven de Jesús perquè havia dit que era el pa baixat del cel, i es preguntaven: “Aquest, ¿no és Jesús, el fill de Josep? Nosaltres coneixem el seu pare i la seva mare, ¿i ara diu que ha baixat del cel?” Jesús els digué: “No murmureu entre vosaltres. Ningú no pot venir a mi si no l’atreu el Pare que m’ha enviat. I els qui vénen a mi, jo els ressuscitaré el darrer dia. Diu el llibre dels Profetes que tots seran instruïts per Déu. Tots els qui han sentit l’ensenyamentdel Pare i l’han après vénen a mi. No vull dir que algú hagi vist mai el Pare: només l’ha vist el que ve de Déu ; aquest sí que ha vist el Pare. Us ho dic amb tota veritat : els qui creuen tenen vida eterna. Jo sóc el pa que dóna la vida. Els vostres pares, tot i haver menjat el mannà del desert, moriren, però el pa de què jo parlo és aquell que baixa del cel perquè no mori ningú dels qui en mengen. Jo sóc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. Més encara : el pa que jo donaré és la meva carn : perquè doni vida al món.”
1. “Jo sóc el pa viu baixat del cel. Qui menja aquest
pa viur per sempre”.
* Quina expressió tan meravellosa, tan `plena de contingut.
Jo no seré capaç d’extreure’n tota la riquesa. Us convido
a contemplar-la espiritualment.
* Permeteu-me, però, fer l’intent de traduir en un llenguatge
més actual i segurament més pobre, aquesta meravellosa expressió:
* “Jo sóc l’únic que puc donar plenitud a la teva
vida. L’únic que puc assedegar la teva fam i la teva set de sentit.
Perquè jo sóc la vida, la mateixa vida que fa que ara estiguis
aquí.
2. Aquest missatge, germans, ha travessat vint segles de cristianisme
i arriba a nosaltres i continuarà travessant segles i cultures fins
a la plenitud dels temps.
3. Hem de reconèixer, però, que en pocs moments com
l’actual aquesta bona notícia, aquest evangeli ha ensopegat amb
tanta fredor, amb tanta incredulitat i fins burla. Un missatge que vol
ser salvador es troba amb molts que no senten cap necessitat d’aquesta
salvació. L’evangeli, com diu el mateix Jesús en moltes ocasions,
només l’enten els petits, els humils, i resta amagat als savis i
als entesos. Potser per això en els nostres països avançats
l’església ha entrat en una crisi pregona.
4. I és que molts sadolen la seva fam interior refugiant-se
en el benestar material, en el consum. També persones tingudes per
“religioses”.
* Si fem cas de l’evangeli, també Jesús sofrí
aquesta temptació ; recordem la resposta: “No només de pa
viu l’home”.
* Certament, el desenvolupament tècnic, científic,
mèdic, industrial, ... ens fan creure que tenim respostes per a
tots els problemes ... però tard o d’hora, sovint massa tard, ensopeguem
amb el buit interior. Els béns del món no llauren el Regne,
més aviat són pedregada.
5. Altres sadollen la seva fam i la seva set en una idea desviada,
exagerada, enaltida, d’ells mateixos. Viuen dels seus èxits, de
les seves conquestes, ... del seu jo. I s’obliden d’estimar. I, és
clar, de Déu, que és l’amor.
* Cal dir que també Jesús tingué la temptació
d’excel.lir sobre els altres. Però la seva resposta fou clara: “Només
a Déu adoraràs”.
? La fama, els èxits, també ensopeguen, finalment,
amb la limitació, amb la frustració.
6. En fi, altres sadollen la seva fam i la seva set amb l’activisme
desorbitat, amb la recerca unilateral del costat plaent de les coses i
de les persones, altres no saben com fer-s’ho, i viuen en la tristesa permanent,
sovint disfressada i disimulada.
7. Benvolguts:
* el bon Déu ha dipositat en cadascun de nosaltres una llavor
del seu Regne, del seu amor. És el tresor amagat de què parlen
les paràboles ...
* és l’ Esperit Sant de què parla Sant Pau a la segona
lectura ...
* Déu viu en el nostre cor. Omple de llum la nostra foscor.
Eixampla els nostres horitzons, com avui ho veiem en Elies ...
* demanem-li a Maria, la mare, que sapiguem rebre com ella ho féu
el " el pa de vida " que Déu ens ofereix : jesús, el Fill.
Talment que puguem dir vitalment com el salmista : " que n’és de
bo el Senyor! La meva ànima es gloria en el Senyor!