Cohèlet 1, 2; 2, 21-23:
Vanitat i més vanitat, deia el Portaveu-del-poble, vanitat i més vanitat, tot és en va. Després que un home s’ha esforçat a treballar amb coneixement, traça i eficàcia, ho ha de deixar tot a un altre que no s’hi ha esforçat per res. També això és en va, i és una gran dissort. Perquè, de fet, ¿què en treu l’home de tot l’esforç i de tot el neguit amb què treballa sota el sol? Passa els dies en el desfici i en les penes de la seva servitud, i de nit el seu cor no descansa. També això és en va.
Salm Responsorial 89: Al llarg de tots els segles, Senyor, heu estat sempre la nostra muralla;
Vós feu tornar els homes a la pols dient los: «Torneu-vos-en, fills d'Adam». Mil anys als vostres ulls són com un dia que ja ha passat, com el relleu d'una guàrdia de nit. R
Quan preneu els homes són com un somni en fer-se de dia, són com l’herba que s’espiga: ha tret florida al matí, al vespre es marceix i s’asseca. R
Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies per adquirir la saviesa del cor. Calmeu-vos, Senyor, ¿què espereu? Sigueu pacient amb els vostres servents. R
Calmeu-vos, Senyor, ¿què espereu? Sigueu pacient amb el vostres servents.R
Que el vostre amor no trigui més a saciar-nos i ho celebrarem amb goig tota la vida. Que l’amabilitat del Senyor, el nostre Déu, reposi damunt els seus servents. Doneu encert a l’obra de les nostres mans. R
Colossencs 3, 1-5.9-11:
Germans, ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist, cerqueu allò
que és de dalt, on hi ha el Crist, assegut a Ia dreta de Déu.
Estimeu allò que és de dalt, no allò que és
de Ia terra. Vosaltres vau morir, i Ia vostra vida està amagada
en Déu juntament amb el Crist. Quan es manifestarà el Crist,
que és Ia vostra vida, també vosaltres apareixereu amb ell
plens de glòria.Per tant, feu morir allò que us lliga a Ia
terra: fornicació, impuresa, passions, maIs desigs i l'amor aI diner,
que és una idolatria. No us enganyeu eIs uns als altres, vosaltres
que us heu despullat de l'home antic i deI seu estil d'obrar, i us heu
revestit deI nou, que es renova a imatge deI seu Creador i avança
cap aI ple coneixement. Aquí ja no compta ser grec o jueu, circumcís
o incircumcís, bàrbar o escita, esclau o lliure, sinó
que Crist ho és tot, i és en tots.
Lluc 12, 13-21:
En aquell temps, un de la gent digué a Jesús: “Mestre, convenceu el meu germà que es parteixi amb mi l’herència”. Jesús li contestà: “Bon home, ¿qui m’ha encomanat a mi que fes de jutge o de mediador entre vosaltres?” Llavors digué a tothom: “Vigileu! Guardeu-vos de tota ambició de posseir riqueses, perquè ni que algú tingués diners de sobres, els seus béns no li podrien assegurar la vida”.
I els ho explicà amb una paràbola: “Un home ric va
treure de les seves terres unes collites tan abundants, que no tenia on
guardar-les. Tot rumiant, es va dir: ja sé què faré:
tiraré a terra els meus graners, en construiré de més
grans, hi guardaré tot el meu gra i les altres mercaderies meves
i em diré a mi mateix: Tens reserves per a molts anys: reposa, menja,
beu, diverteix-te. Però Déu li digué: Vas errat! Aquesta
mateixa nit et reclamen el deute de la teva vida i tot això que
volies guardar-te, ¿de qui serà? Així passa amb tothom
qui reuneix tresors per a ell mateix i no es fa ric als ulls de Déu”.
Comentari:
1. Benvolguts. "Segons una llegenda xinesa, a un home savi i virtuós
li va ser concedit de poder visitar l'infern. Un cop allí, veié
una munió de persones davant unes taules llargues i amples, servides
a vessar, plenes d'aliments molt seductors. Eren allí per ser consumits.
No obstant això, l'escena contrastava amb els comensals, que tenien
els ulls desorbitats, uns braços, uns cossos i unes cames esquelètics,
la cara angoixada, tots depauperats, famolencs. El seu càstig, el
seu infern, consistia en el fet que només podien menjar-se aquells
aliments fent servir uns pals llargs i prims, semblants als rems d'una
barca. D'aquesta manera, per més que els comensals estiressin o
dobleguessin braços, coll, cos i cames, no aconseguien posar-se
res a la boca.Tot impressionat, l'home savi i virtuós demanà
de poder visitar el cel. Un cop allà, es quedà meravellat,
i alhora perplex, de veure que, al cel, hi havia parades unes taules idèntiques,
amb els mateixos aliments, i que s'havia de fer servir les mateixes eines
per poder menjar: els pals llargs i prims. Però els comensals tenien
un altre aspecte: estaven robustos, plens de salut. Allí regnava
la pau, la cordialitat, l'alegria, la felicitat. El secret? Molt senzill:
a l'infern cadascú es preocupava de menjar només ell, i ningú
no podia posar-se res a la boca. Al cel tots i cada un s'ocupaven de donar
menjar, amb aquells pals llargs, als qui tenien al davant i a l'altra banda
de la taula. Així, tots menjaven, perquè els uns es preocupaven
dels altres. Convivien fraternalment.
Conclusió: la fam, els inferns de la terra, desapareixerien
si l'amor i la solidaritat fessin acte de presència real en el nostre
món: convertirien a les persones, els llocs i les coses on ara només
hi ha inferns en veritables cels" (Josep Maria Alimbau)
2. En un dia com avui, primer diumenge d’agost, potser molts esperarien unes altres lectures. Jesús anant a Betània a casa de Marta i Maria a descansar. O a les Noces de Canà. O parlant amb els deixebles vora la Mar de Galilea. Però no. Tant les lectures com l’Evangeli volen fer-nos reflexionar on tenim posat el nostre cor.
3. Aquests dies, per exemple, estem veient per televisió imatges impossibles de superar en la seva “esgarrifositat”: com mares esquelètiques enterren els seus fills desnodrits al Sudan. Molt sovint m’esgarrifo pensant en la diferència tan gran que hi ha entre els valors que originàriament han inspirat la nostra civilització (que brollen de l’Evangeli) i la vida concreta dels qui vivim en aquesta civilització.
4. Les lectures no poden ser més explícites. Ens haurien de fer adonar que viure per acumular diners, o béns, no té sentit; més aviat crea problemes. L’única cosa que dóna sentit a la vida és estimar: els de casa, els amics, els coneguts i tots aquells que no coneixem directament però que sabem que existeixen. Quan més capaços siguem d’eixamplar el nostre cercle d’estimació, més sentit tindrà la nostra vida, i més ens buidarem de béns materials.
5. L’Església només té sentit en el món si és capaç de viure en una lògica que no sigui la del món. Si la convertim en una institució humana més, no serà aquella sal de la terra que Jesús demanava. Ahir, en un bateig de tres nens, vaig recordar a les famílies el compromís cristià que adquirien d’educar els fills en uns valors que no han de ser els del món. I també els deia que els seria difícil, perquè fins i tot és difícil trobar espiritualitat dintre de l’Església.
6. Aquesta petita comunitat té una gran sort: estar unida
a una comunitat de religioses que viuen la pobresa i l’amor d’una forma
radical. Demanem al bon Déu que tota la cristiandat escolti avui
la Paraula que li és adreçada i siguin molts i moltes que
canviïn les seves actituds i es disposin a compartir amb els més
necessitats el seu temps i els eus béns.