+ Lectures bíbliques:

Gènesi 18, 20-32: Déu es disposa a destruir Sodoma i Gomorra, però Abraham intenta intercedit per evitar-ho;
Salm Responsorial: Senyor, sempre que us invocava m'heu escoltat;
Colossencs 2, 12-14: Gràcies a Jesús clavat en creu tot el nostre deute  ha estat perdonat;
Lluc 11, 1-13: Jesús està pregant, i quan li demanen que els n'ensenyi,  resa el Parenostre. A continuació Jesús garanteix l'eficàcia de la pregària.

Comentari:

1. BENVOLGUTS. LA PARAULA DE DÉU ENS CONVIDA AVUI A CONFIAR EN L'EFICÀCIA DE LA PREGÀRIA. CONFIANÇA QUE ES FONAMENTA EN LA RELACIÓ DE PROXIMITAT EXTREMA QUE DÉU HA FACILITAT DES DEL COMENÇAMENT (EXEMPLE D'ABRAHAM) CONFIANÇA QUE ES FONAMENTA, TAMBÉ, EN LA VOLUNTAT SALVÍFICA DEL SENYOR MANIFESTADA EN LA CREU DE JESÚS.

2. PERÒ HI HA VEGADES QUE LA CONFIANÇA "FA FÀSTIC". I TAMBÉ HI HA VEGADES QUE EL FET DE DEMANAR ES POT TORNAR INSOLENT I INEFICAÇ. M'AGRADARIA EXPLICAR-VOS UN CONTE:

"UNA VEGADA HI HAVIA UNA DONA QUE VIVIA DINS D'UNA AMPOLLA. TOTHOM L'ANOMENAVA RONDINOSA PERQUÈ SEMPRE RONDINAVA EN CONTRA DE TOT. UN BON DIA VA PASSAR PER AQUELL INDRET UNA FADA. I SENTÍ COM RONDINAVA:_

- QUINA VERGONYA! UNA DONA COM JO NO HAURIA DE VIURE MAI DINS D'UNA AMPOLLA! BÉ EM MEREIXO VIURE EN UNA BUFONA CASETA, AMB SOSTRE DE TEULES, I ROSERS QUE S'EMPARRESSIN SOBRE LA BLANCA PARET!
- MOLT BÉ! VA DIR-LI LA FADA. AQUEST VESPRE, QUAN SIGUIS AL LLIT, TOMBA'T TRES VEGADES, TANCA ELS ULLS I JA VEURÀS!

AL VESPRE, RONDINOSA SE'N VA AL LLIT, S'HI TOMBA TRES VEGADES, TANCA ELS ULLS I S'ADORM. L'ENDEMÀ AL MATÍ, ES DESPERTA EN UNA BUFONA CASETA AMB SOSTRE DE TEULES, I ROSERS QUE S'EMPARREN SOBRE LA BLANCA PARET. ELLA N'ESTÀ MOLT ADMIRADA I MOLT CONTENTA, PERÒ S'OBLIDA DE DONAR-NE GRÀCIES A LA FADA!

AQUESTA FADA, VIVA COM UNA ABELLA, TÉ MOLTA FEINA. RECORRE TOTS ELS RACONS DEL MÓN: AL NORD, AL SUD, A L'EST I A L'OEST. UN BON DIA ES DIU: "ANIRÉ A VEURE QUÈ SE N'HA FET, DE LA RONDINOSA. DEU SER MOLT FELIÇ EN LA SEVA CASETA".

PERÒ AIXÍ QUE ARRIBA DAVANT LA PORTA SENT COM RONDINA:

- QUINA VERGONYA! UNA DONA COM JO NO HAURIA DE VIURE MAI EN UNA CASETA! BÉ EM MEREIXO VIURE EN UN GRAN CASAL ENVOLTAT PER TOT ARREU D'UN BONIC JARDÍ, AMB ELS CRIATS QUWE ACUDEIXIN CORRENTS AIXÍ QUE TOQUI EL TIMBRE!

LA FADA ROMAN SORPRESA I MOLESTADA. MALGRAT TOT DIU:

- MOLT BÉ! AQUEST VESPRE, QUAN SIGUIS AL LLIT, TOMBA'T TRES VEGADES, TANCA ELS ULLS, I JA VEURÀS!

RONDINOSA SE'N VA, DONCS, AL LLIT, S'HI TOMBA TRES VEGADES, TANCA ELS ULLS I S'ADORM. L'ENDEMÀ AL MATÍ ES DESVETLLA EN UN GRAN CASAL ENVOLTAT PER TOT ARREU D'UN BONIC JARDÍ, I AMB CRIATS QUE ACUDEIXEN CORRENTS TAN AVIAT COM TOCAVA EL TIMBRE. ELLA N'ESTÀ MOLT ADMIRADA I MOLT CONTENTA. TOT SEGUIT ES POSA A PARLAR AMB UNA VEU CERIMONIOSA. PERÒ UNA VEGADA MÉS S'OBLIDA DE DONAR-NE GRÀCIES A LA FADA!

AQUESTA VA VOLANT PER TOTS ELS RACONS DEL MÓN. ES TROBA JUSTAMENT A L'OEST QUAN PENSA SOBTADAMENT: "PERÒ, QUÈ S'HA ESDEVINGUT DE LA RONDINOSA? DE BEN SEGUR QUE ÉS MOLT FELIÇ, ARA. VAIG A VEURE-LA".
 

AIXÍ QUE ARRIBA DAVANT LA FINESTRA DE RONDIONOSA, LA SENT RONDINAR AMB VEU CERIMONIOSA:

- CERTAMENT, QUINA VERGONYA! UNA DONA COM JO MAI NO HAURIA DE VIURE EN AQUEST RACÓ PERDUT. BÉ EM MEREIXO SER DUQUESSA, I ANAR A LA CORT DE LA REINA EN UNA PRECIOSA CARROSSA DAURADA.

LA FADA ES PREGUNTA SI HO HA SENTIT BÉ. PERÒ RONDINOSA RONDINA DE BELL NOU. LLAVORS ELLA LI DIU:

- MOLT BÉ! AQUEST VESPRE, QUAN SIGUIS AL LLIT, TOMBA'T TRES VEGADES, TANCA ELS ULLS I JA VEURÀS!

RONDINOSA SE'N VA, DONCS, AL LLIT, S'HI TOMBA TRES VEGADES, TANCA ELS ULLS I S'ADORM. L'ENDEMÀ AL MATÍ ES DESPERTA DUQUESSA. DAVANT LA PORTA L'ESPERA UNA CARROSSA DAURADA PER PORTAR-LA A LA CORT DE LA REINA. RONDINOSA MAI NO S'HAVIA SENTIT TAN FELIÇ ... PERÒ ELLA S'OBLIDA TOTALMENT DE DONAR-NE GRÀCIES A LA FADA!

COM DE COSTUM LA FADA VA VOLANT PER TOTS ELS RACONS DEL MÓN. UN TEMPS MÉS TARD, PENSA: "M'AGRADARIA MOLT ANAR A VEURE QUÈ SE N'HA FET, DE LA RONDINOSA. CERTAMENT QUE ARA DEU DE SER MOLT FELIÇ".

PERÒ TOT ACOSTANT-SE AL MAGNÍFIC HABITATGE DE LA DUQUESSA, ESCOLTA PER LA FINESTRA:

- NO DIREU QUE NO SIGUI INDIGNE PER A UNA PERSONA DE LA MEVA QUALITAT, EL SER NOMÉS UNA DUQUESSA! MEREIXERIA SER LA MATEIXA REINA, HABITAR EN UN GRAN PALAU, ASSEURE'M EN UN TRON DAURAT I PORTAR UNA CORONA DE DIAMANTS.

AQUESTA VEGADA LA FADA EN RESTA TOTA DECEBUDA, I VERITABLEMENT AIRADA. PERÒ NO HO DEMOSTRA I DIU:

- MOLT BÉ! VÉS AL LLIT, TOMBA'T-HI TRES VEGADES, TANCA ELS ULLS, I JA VEURÀS!

RONDINOSA, DONCS, SE'N VA AL LLIT, S'HI TOMBA TRES VEGADES, TANCA ELS ULLS I S'ADORM.

L'ENDEMÀ AL MATÍ, ES DESVETLLA ESSENT REINA AL PALAU REIAL, ASSEGUDA SOBRE UN TRON DAURAT I PORTANT AL CAP UNA CORONA DE DIAMANTS. DEL TOT EMBADALIDA, RONDIONOSA DÓNA ORDRES A TOTHOM, PERÒ UNA VEGADA MÉS S'OBLIDA DE DONAR-NE LES GRÀCIES A LA FADA.

AQUESTA ESTÀ IMMERGIDA EN EL SEU REMOLÍ. DESPRÉS ES RECORDA DE RONDINOSA, I EN FA MEMÒRIA TOT DIENT-SE: "EN EL PRESENT SÍ QUE DEU SER FELIÇ DE TOTES TOTES. NO VEIG QUÈ ÉS ALLÒ QUE ENCARA POT DEMANAR DE MÉS".

PERÒ AIXÍ QUE S'ACOSTA A LA SALA DEL TRON, SENT:

- QUINA MISÈRIA  TAN GRAN SER LA REINA D'UN PAÍS TAN PETIT! GOVERNAR TOT EL MÓN SENCER, ÉS AIXÒ EL QUE JO EM MEREIXERIA!

- MOLT BÉ! DIU LA FADA AMB UN PETIT SOMRIURE. VÉS AL LLIT, TOMBA'T-HI TRES VEGADES, TANCA ELS ULLS, I JA VEURÀS!

RONDINOSA, DONCS, SE'N VA AL LLIT, S'HI TOMBA TRES VEGADES, TANCA ELS ULLS I S'ADORM.

I L'ENDEMÀ AL MATÍ, ES DESVETLLA EN LA SEVA AMPOLLA" (M. KHAN I P. JEAN)

3. BENVOLGUTS. LA NOSTRA PREGÀRIA NO HA DE SER UN DEMANAR PER DEMANAR. MÉS AVIAT HA DE SER UN EXTERIORITZAR ELS NOSTRES PENSAMENTS MÉS PREGONS A AQUELL PER A QUI NO HEM DE TENIR SECRETS. AQUELL QUI ÉS L'ORIGEN DE TOT EL QUE ARA JA SOM, L'ÚNICA ESPERANÇA QUE REALMENT TENIM.

 Comentari II:

1. Benvolguts. La Paraula de Déu ens convida avui a confiar en l'eficàcia de la pregària. Confiança que es fonamenta en la relació de proximitat extrema que Déu ha facilitat des del començament (exemple d'Abraham) Confiança que es fonamenta, també, en la voluntat salvífica del Senyor manifestada en la creu de Jesús.
 
? Pregar és reconèixer la supremacia de Déu en la nostra vida, és a dir, que nosaltres no tenim la darrera paraula.
 
? Pregar és demanar que la força creadora que ens ha portat a l’existència continuï actuant en nosaltres i ens condueixi cap a aquella harmonia a la qual estem cridats.
 
? Pregar és obrir les finestres del nostre interior a la llum terapèutica de Déu, que ens ajudarà a descobrir parts de nosaltres quer no coneixíem.
 
2. Certament, tots hem experimentat la força de la peegària en les nostres vides. Seria ara edificant per a tots poder compartir experiències.
 
3. Però avui no estaria de més que reflexionéssim una mica sobre la nostra forma d’adreçar-nos a Déu. Penso que una de les accions on més apareix el que realment som és en la pregària. Recordo un conte molt senzill. Us l’explicaré:

LA BOSSA

 En Norbert, el noi d'un pobre carboner, seia al bosc sota un arbre i es planyia, plorava i resava. Un senyor molt distingit, que portava un vestit verd amb una estrella al pit, caçava per aquells indrets, passà per allà i en veure el noi li va dir:

— Per què plores, nen?
— Ah! —va dir en Norbert—. La mare ha estat molt de temps malalta, el pare m'ha enviat a la vila a pagar l'apotecari, i jo he perdut els diners juntament amb la bossa.

 El senyor va parlar amb el caçador que l'acompanyava, i es va treure una bosseta vermella en la qual hi havia algunes monedes d'or, i va preguntar a l'infant:

— Que potser és aquesta, la teva bossa?
— Oh, no! —va respondre en Norbert—. La meva no era tan bona, ni hi havia pas tants diners.
— Així, deu ésser aquesta —digué el caçador. I es tragué de la butxaca una altra bossa no gens vistosa.
— Ah, sí! —va cridar en Norbert amb molta alegria— És aquesta!

 El caçador la hi va donar, i el senyor va dir al nen:

— Perquè pregaves tan de cor i ets tan honest, et regalo, a més, aquesta altra bossa de diners. La pregària allibera de les angoixes, i cal ésser sempre honest.

 L'Esteve, un altre noi del poble del costat, va sentir contar aquest fet. Tan aviat com el distingit senyor va tornar al bosc a caçar, I'Esteve s'assegué dessota un avet i es va posar a cridar amb uns grans udols:

— La bossa! La meva bossa! He perdut la meva bossa!

 El senyor va acudir en sentir aquells crits, li va ensenyar una bossa ben plena de diners i li va preguntar:

— És aquesta, la bossa que has perdut?
— sí!—va cridar l'Esteve, i engrapà la bossa amb les seves mans.

 Però el caçador que estava al costat del senyor va dir amb una forta veu de reny:

— Desvergonyit bergant! Al príncep t'atreveixes a mentir d'aquesta manera? Per tal fet, jo et pagaré amb una altra moneda.

 I el va castigar, amb una vareta d'avellaner que va collir allà a prop, d'una manera tan expressiva com el murri trapella es mereixia. La infidelitat castiga el mateix home i la falsedat sovint es torna dany (Christoph Von Schmid)

4. Sovint es pot convertir l’estona de pregària en una taula de reivindicació sindical. En bones paraules, s’exigeixen a Déu un seguit de coses, perdent aquell temor respectuós que devem al Pare, expressat tan bellament en el Parenostre (Parenostre que esteu en el cel, sigui santificat el vostre nom)

5. La pregària ha de ser un diàleg ple d’admiració, de gratitud.

* cal que els cristians fem un esforç gran per acostar l’experiència de pregària a la lloança. I que ho fem públicament. Que posem en un segon lloc la imatge trista que sovint se’n té.
* cal que els cristians fem un esforç per acostar la pregària a experiències de solidaritat, de lluita real i sincera per transformar les condicions que esclavitzen tantes persones;
* finalment, cal que els cristians redescobrim la potència de la pregària, la bellesa de la pregària, els valors del Regne que ens porta la pregària.

6. Pare Nostre que esteu en el Cel, sigui santificat el vostre nom, vingui a nosaltres el vostre Regne.