2 Reis 4, 8-11.14-16a: Un dia Eliseu passava per Sunam. Hi havia allà una dona benestant que l'obligà a quedar-se a menjar a casa seva. Des d'aquell dia, cada vegada que Eliseu hi passava, s'hi quedava a menjar. Llavors ella digué al seu marit: "Estic convençuda que l'home de Déu que passa sempre per casa nostra és un sant. Fem-li una petita habltació d'obra a la terrassa, posem-hi un llit, una taula, una cadira i un llum, i cada vegada que vingui podrà retirar-se allà". El dia que Eliseu hi anà, es retirà en aquella habitació i s'hi quedà a dormir. Llavors Eliseu digué a Guihezí, el seu criat: "¿Què podem fer per aquesta sunamita?" Guihezí li respongué: "Mira, no té fills i el seu marit ja és gran." Eliseu  li va dir: "Crida-la." Guihezí la cridà, i ella es presentà i es quedà a l'entrada de l'habitació. Eliseu li digué :  "L' any que ve, per aquest temps, amanyagaràs un fill".

Salm Responsorial 88: Senyor cantaré tota la vida els vcostres favors.

Romans 6 , 3-4.8-11: Germans, tots els qui hem estat batejats en Jesucrist, hem estat submergits en la seva mort. Pel baptisme hem estat sepultats amb ell en la mort, perquè, tal com Crist, gràcies al  poder admirable del Pare va ser ressuscitat d'entre els morts, també nosaltres emprenguem una nova vida.

I si hem mort amb Crist, creiem que també viurem amb ell. I sabem que Crist, un cop ressuscitat d'entre els morts, ja no mor més, la mort ja no té cap poder sobre ell. Quan ell morí, morí al pecat una vegada per sempre, però ara que viu, viu per a Déu. Igualment vosaltres, penseu que sou morts pel que fa al pecat, però viviu per a Déu en Jesucrist.

Mateu 10, 37-42: En aquell temps, Jesús digué als seus apòstols: "Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és bo per venir amb  mi. Qui estima els fills o les filles més que a mi, no és bo per venir amb mi. Qui no pren la seva creu no és bo per venir amb mi. Els qui vulguin guardar la seva vida en poder seu, la perdran, però els que per causa meva l'hauran perduda, la retrobaran. Qui us acull a vosaltres, m'acull a mi, i qui m'acull a mi, acull el qui m'ha enviat. Qui acull un profeta perquè és profeta , tindrà la recompensa dels profetes, qui acull un just perquè és just, tindrà la recompensa dels justos, i tothom qui doni un vas d'aigua fresca a un d'aquests petits , només perquè és el meu deixeble, us ho dic amb tota veritat, no quedarà sense recompensa".

____________________________________________________________________________
Benvolguts, tots nosaltres experimentem moltes vegades la protecció de Déu. Una protecció que no és únicament material (que ens guareix de malalties, o ens ajuda en situacions concretes) sinó sobretot una protecció interior. Potser més que la paraula protecció s'escauria més el mot acompanyament.

Déu acompanya al llarg de la vida, i fa sentir el seu amor als petits que s'entreguen a Ell, que donen la vida, que s'han cregut la seva Paraula salvadora.

Les paraules d'elogi als petits de tots els temps, als fidels de tots els temps, Jesús us les adreça avui a vosaltres. Encara que els anys us hagin marcat com a la viuda de la primera lectura, heu acollit Jesús a casa vostra. Li heu guardat més que una habitació. Li heu reservat la part millor del vostre cor.

Vosaltres, que estimeu fins a l'extrem els vostres fills, la vostra família, heu experimentat, però les limitacions d'aquest amor. No tant pel que vosaltres hagueu pogut donar o el que us hagin pogut donar, però la vida tendeix a separar les persones moltes vegades. Fins i tot les més properes.

Jesús mai no s'allunyarà de vosaltres. Com diu Sant Pau, arreglant-ho una mica, "si hem compartit  la mort i els sofriments de Crist, creiem que també vivim amb Ell. Ell viu en nosaltres."

Benvolguts. Jesús ens acompanya. Ell viu en nosaltres. Donem-li'n moltes gràcies.