Desclosa la poncella
    em mostra el seu color,
    que repta l'univers.
    Desfà l'angoixa vella
    amb goig de vermellor.

    Oberta al vent l'amiga
    maragda i or sublim,
    enlaira el pensament.
    I venç paor antiga
    amb perles i or ben prim.

    Lliurada al pler de l'aire,
    batec pregon i ardent,
    avança pel sorral.
    M'arriba ací la flaire
    del seu cos, tan lloent!

    Deixada al bes, formosa,
    robí preuat i argent,
    s'acosta al bell rocam.
    I el cor la sap xamosa
    i la prenc com prenc el vent.