De nit, les muses dormen
    el son de l'infinit
    i el riu llisca mandrós
    sota astre reflectit.

    De nit, les cançons ploren
    l'adéu del sol lluint
    i el vell que les recita
    encalça llum morint.

    De nit, els déus retornen
    silencis oblidats
    i el núvol, peresós,
    cobreix els camps i els prats.

    De nit, les veus estenen
    un vel de fosca i gel
    i l'aire tot l'agita
    formós surant pel cel.

    De nit, les fades sobten
    tristors i ensopiments
    i el riu se'n duu els dolors
    mandrós i amb goigs morents.