Com un ocell que vola, alegre,
    i mai no troba on niar
    i canta amb goig, plomam
    que trenca la quietud d'espai
    i el vent, així el meu cor
    s'enlaira i corre, fermament,
    vers un nou món.

    Com un ocell que esberla, tendre,
    el silenci i pren el vol
    i sent el vent, el bec
    que endinsa el plaer d'amor
    i un bes, així els meus ulls
    fiten i observen, fixament,
    la llum del sol.

    Com un ocell que acluca, dòcil,
    el batec en solitud
    i sap la l'hora, cel
    que li obre l'etern blau
    i suau destí, el meu esperit
    s'adorm i espera, dolçament,
    el teu avís.