Catalunya comtat gran- qui t'ha vista rica i plena!
Ara el rei nostre senyor- declarada ens té la guerra;
segueu arran, segueu arran, que la palla va cara. Segueu arran.
El comte Duc d’Olivar ens li caliburxa l'orella:
"Ara és hora, nostre rei,- ara és hora que fem guerra."
Contra tots els catalans- ja ho veieu quina n'han feta.
Passaren viles i llocs- fins al lloc de Riudarenes.
Ja n’han cremada una església que Santa Coloma és deia:
Cremant albes i casulles, cremant calzes i patenes.
Del pa que no era blanc deien que era massa negre
i en donaven als cavalls tot per desolar la terra.
Del vi que no era bo deien que era massa agre
i en regaven els carrers tot per desolar la terra.
Al davant dels seus parents deshonraven les donzelles
i mataven els seus pares si de mal donaven queixa.
Ja en daren part al al virrei del mal que aquells soldats feien
"Llicència els he donat jo; molta més se’n poden prendre."
En sentir-ne tot això s’ha esvalotat la terra.
En sentir-ne tot això s’ha esvalotat la terra.
Ja entraren en Barcelona cent persones forasteres;
amb el nom de segadors perquyè n’eren temps de sega.
De tres guardes que n'hi ha ja n'han mort a la primera.
Anaren a la presó a dar llibertat als presos.
Tragueren els diputats i els jutges de l'Audiència
i mataren el Virrei al fugir-ne a la galera.
El bisbe els va beneir amb la mà dreta i l’esquerra.
“On és vostre capità? Quina és vostra bandera?"
Ja van treure el bon Jesús, tot cobert amb un vel negre.
Ja van treure el bon Jesús, tot cobert amb un vel negre.
"Aquí és nostre capità, aquest és nostra bandera.
A les armes, catalans! Que el rei ens declara guerra!".
Segueu arran, segueu arran, que la palla va cara. Segueu arran!