"Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira/ amb la pau vostra a dintre de l'ull nostre,/ què més en podeu dar en una altra vida?// Per això estic tan gelós dels ulls i el rostre/ i el cos que m'heu donat, Senyor, i el cor/ que s'hi mou sempre ... i temo tant la mort!// Amb quins altres sentits me'l fareu veure,/ aquest cel blau damunt de les muntanyes/ i el mar immens i el sol que pertot brilla?/ Deu-me en aquest sentits l'eterna pau/ i no voldré més cel que aquest cel blau.// Aquell que a cap moment li digué "Atura't",/ sinó al mateix que li dugué la mort,/ jo no l'entenc, Senyor; jo que voldria/ aturar tants moments de cada dia/ per fe'ls eterns a dintre del meu cor! .../ O és que aquest "fer etern" és ja la mort?/ Més llavores la vida què seria?/ Fóra l'ombra només del temps que passa,/ la il.lusió del lluny i de l'a prop/ i el compte de lo molt i el poc i el massa,/ enganyador, perquè ja tot ho és tot?// Tant se val! Aquest món, sia com sia,/ tan divers, tan extens, tan temporal;/ aquesta terra, amb tot lo que s'hi cria,/ és ma pàtria, Senyor; i no podria/ ésser també una pàtria celestial?/ Home só i és humana ma mesura/ per tot quant puga creure i esperar:/ si ma fe i ma esperança aquí s'atura,/ me'n fareu una culpa més enllà?/ Més enllà veig el cel i les estrelles/ i encara allí voldria ésser-hi hom:/ si heu fet les coses a mos ulls tan belles,/ si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,/ per què acluca'ls cercant un altre com?/ Si per mi com aquest no n'hi haurà cap!/ Ja ho sé prou, Senyor; però on sou, qui ho sap?/ Tot lo que veig se vos assembla en mi .../ Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí./ I quan vinga aquella hora de temença/ en què s'acluquin aquests ulls humans,/ obriu-me'n, Senyor, uns altres de més grans/ per contemplar la vostra faç immensa./ Sia'm la mort una major naixença!" (JOAN MARAGALL)