Lectures bíbliques:

Isaïes 40, 1-5.9-11: «Consoleu, consoleu el meu poble», diu el vostre Déu. «Parleu amorosament a Jerusalem, crideu i digueu-li que s'ha acabat la seva servitud, ha estat perdonada la seva culpa: ha rebut de mans del Senyor doble pena per tots els seus pecats».

Escolteu una veu que crida: «Obriu en el desert una ruta al Senyor, aplaneu en l'estepa un camí per al nostre Déu. S'alçaran les fondalades i s'abaixaran les muntanyes i els turons, la serralada es tornarà una plana, el terreny escabrós serà una vall. Llavors apareixerà la glòria del Senyor i la veurà tothom alhora. La boca del Senyor ho ha dit».

Puja en una muntanya ben alta, missatger que anuncies a Sió la Bona Nova! Tu que portes bones noves a Jerusalem, alça ben fort el teu crit, alça'l ben fort, no tinguis por! Digues a les viles de Judà: «Aquí teniu el vostre Déu! El Senyor Déu arriba amb poder, el seu braç domina tota cosa, l'acompanya el fruit de la seva vistòria, el precedeixen els seus trofeus; vetlla com un pastor pel ramat, I'aplega amb el seu braç porta al pit els anyells, acompanya les ovelles que crien».

Titus 2, 11-14; 3, 4-7: Estimats: s'ha revelat l'amor de Déu, que vol salvar tots els homes, i ens ensenya que abandonem la impietat i els desigs mundans, per viure en aquest món una vida de sobrietat, de justícia i de pietat, mentre esperem que es compleixi feliçment la nostra esperança, que es manifesti la glòria de Jesucrist, Déu gran i salvador nostre. Ell s'entregà a si mateix per nosaltres, per rescatar-nos de l'esclavatge de les culpes, deixar-nos nets i fer de nosaltres un poble ben seu, apassionat per fer el bé.

Quan s'ha revelat la bondat de Déu, salvador nostre, i l'amor que ell té als homes, no l'han mogut les obres que nosaltres podrem haver fet, sinó la seva bondat que ens salva amb un bany d'aigua regenerador i amb el poder renovador de l'Esperit Sant, que ell ha vessat a mans plenes sobre nosaltres per Jesucrist, el nostre salvador; així, justos per la seva gràcia, som hereus de la vida eterna, que des d'ara tenim dret a esperar.

Lluc 3, 15-16.21.22: En aquell temps, la gent que vivia en l'expectació, sospitava si Joan no fóra potser el Messies. Ell respongué dient a tothom: «Jo us batejo només amb aigua, però ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni de deslligar-li el calçat. Ell us batejarà amb l'Esperit Sant i amb foc».

Un dia que tot el poble esfeia batejar, Jesús també fou batejat. Mentre pregava, s'obrí el cel i baixà cap a ell l'Esperit Sant en figura corporal com un colom i una veu digué des del cel: «Ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m'he complagut».
 

 Comentari:

1. Benvolguts. Després de la festa de l'Epifania, en què admirem la "peculiar" forma com Déu es manifesta al món, Ell que "essent de condició divina esdevé un de nosaltres, essent la grandesa absoluta es fa el més petit, essent la saviesa assumeix la ignorància, essent el més gran es posa al costat dels més febles".
 
2. L'Església fa un salt en la trajectòria històrica del Crist, salt que enllaça el seu naixement, la seva aparició lluminosa amb el seu baptisme, que revela, manifesta la missió que Ell, com a Fill de Déu, ha vingut a dur a terme al món. missió que avui contemplarem breument.
 
3. A l'Evangeli trobem Jesús deixant-se batejar per Joan. i en aquest baptisme, que inicia la vida publica de Jesús, descobrim tres aspectes que ens dibuixen la seva missió:
 
* Jesús és submergit dins l'aigua. gest que indica  purificació;
* l'Esperit Sant davalla sobre Jesús. signe que indica una vida guiada totalment per Déu;
* Déu fa sentir la seva veu, tot esquinçant els cels. Déu apareix com a proper a l'home en Jesús.
 
4. I si unim aquest evangeli a les temptacions, que vénen immediatament, descobrim que efectivament ens trobem davant el moment en què Jesús aprofundeix, pren consciència plena, no sense dificultats, de la seva missió. però avui deixarem les temtacions, que comentarem el primer diumenge de Quaresma.
 
5. Permeteu-me, doncs, que dibuixi sintèticament la missió de Jesús i, paral.lelament, la missió del cristià, posant-hi entremig algunes reflexions personals.
 
*1r aspecte de la missió: purificar, treure el mal. Certament la vida de Jesús està marcada per una lluita permanent contra el mal. Lluita que no cal confondre amb una lluita contra els pecadors. De fet Jesús es fa batejar entre cobradors d'impostos, entre dones públiques, entre criminals, ... Jesús carrega, però, el mal de tots ells. I el carregarà fins a la fi, quan serà dalt la creu.
 
+ El nostre baptisme, doncs, ens crida a vèncer el mal a còpia de bé, l'odi a còpia d'amor, l'egoisme a còpia de generositat. Com a reflexió: entre els qui es feien batejar no hi eren els fariseus. Tampoc nosaltres no hem de creure que estem lliures de pecat. Només podrem vèncer el mal, si el reconeixem i el vencem, primerament, dintre del nostre cor
 
* 2n aspecte de la missió: una vida guiada totalment per l'Esperit. Jesús ha vingut a obrir el cor dels homes a  l'acció renovadora de l'Esperit de Déu. L'autèntica felicitat l'home no la troba tancant-se en si mateix, sinó obrint-se a l'acció amorosa del Creador. Jesús es deixa portar sempre per l'Esperit Sant, fins i tot quan aquest Esperit el mou a sacrificar la pròpia vida al servei dels altres.
 
+ També nosaltres, cristians, som cridats a obrir el cor a Déu. A deixar-nos portar pel seu Esperit. La participació en els sagraments, la pregària, la vida de cada dia traspassada amb els ulls de la fe, els sofriments del món viscuts com una crida que Déu ens fa a la solidaritat, són els mitjans que tenim per obrir-nos a l'acció de Déu.
 
* 3r aspecte de la missió: fer aparèixer Déu com a proper a l'home. Teòlegs i biblistes coincideixen a veure en el signe de l'esquinçament del cel la voluntat de Déu de fer-se assequible a l'home. La religió tradicional d'israel havia subratllat la immensitat de Déu, la seva inaccessibitat. La vida de Jesús es un acostament total i continu de Déu a l'home. Sobretot, a l'home més oblidat, més menystingut.
 
+ Així, doncs, la nostra missió es fer conèixer a tothom que Déu és a prop. Que no resideix en les altures, sinó dintre del cor de l'home. I fer-lo conèixer, sobretot, a aquells que més ho necessiten; aquells que sovint pensem erròniament que estan més lluny de Déu
 
6. Benvolguts, la manifestació de Déu en l'infant de Betlem, que allibera l'home del pecat, que obre la humanitat a l'Esperit de Déu i que ens revela la proximitat del Senyor ha capgirat el sentit de tota la història. Ha il.luminat la nostra vida. I ens és una crida a viure amb joia i amb fidelitat el nostre propi baptisme, el qual ens uneix ja per sempre a Jesús