La pau dels cims,
     immensament,
     davalla ja
     com sol roent,
     com dards ben prims.

     I el so del mar,
     impetuós,
     és ja present,
     majestuós,
     com dolç somniar.

     El cant del vent,
     el bosc solcant,
     arriba ací,
     riberejant
     el riu lloent.

     I el Déu amor
     esdevé viu
     en la gran pau
     i en el bon riu,
     que en el mar mor.