Ara et somio i t'enyoro
present i absent alhora.
Com el vent que corre
i atura l'embranzida
davant el roc més simple,
el teu record s'apropa
i s'allunya a l'atzar.
Però ara et refaig i repasso
els teus racons tan amagats.
I et delejo en la llunyania
i m'esmerço a trobar
noves fonts d'emmirallar-te
en un passat que esdevé
present en jo pensar-te.