Ara et somio

    Ara et somio i t'enyoro
    present i absent alhora.
    Com el vent que corre
    i atura l'embranzida
    davant el roc més simple,
    el teu record s'apropa
    i s'allunya a l'atzar.

    Però ara et refaig i repasso
    els teus racons tan amagats.
    I et delejo en la llunyania
    i m'esmerço a trobar
    noves fonts d'emmirallar-te
    en un passat que esdevé
    present en jo pensar-te.