I és el dol de nostra pàtria
    que es concentra en un sol plor.
    És l'angoixa d'un vell astre
    que s'apaga en un cel d'or.

    La besada, fugissera,
    d'una lletra al nostre sòl.
    Solc a solc, llaurant imatges,
    com t'enlaires en el vòl!

    I és que ens deixes l'esperança
    ben oberta a l'ample mar.
    És l'amor a Catalunya
    que ens obliga a navegar.

    Pel teu nom seguem complantes
    i esmolem les nostres falçs.
    Per damunt les ones altes,
    els corrents i els temporals.

    Que l'adéu que tu ens prepares
    és trobar-nos dalt dels Cels.
    I cantar la terra aimada,
    ferma i casta: les arrels!